L'espluguí acumula gairebé 3.000 quilòmetres amb una despesa mitjana de 30 euros al dia i arriba als Balcans amb la mateixa energia i picardia amb què va sortir de plaça Catalunya
Cent dies. Aquesta és la xifra rodona que Enric Luzán, l'espluguí que el 30 de novembre de 2025 va sortir de plaça Catalunya per fer la volta al món caminant, ha assolit aquest 9 de març. I ho ha fet amb uns números que parlen per si sols: 2.770,42 quilòmetres recorreguts, 87 etapes completades i set països travessats: França, Mònaco, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Montenegro i, des de fa pocs dies, Albània.
-
Qui és l’Enric i per què va decidir caminar el món?
L’ENTREVISTA ABANS DE FER LA VOLTA AL MÓN A PEU
Fa un mes Luzán es trobava a les portes de Zadar, a Croàcia, amb 2.046 quilòmetres a les cames. Des de llavors ha continuat baixant per la costa dels Balcans, ha creuat Montenegro i acaba d'entrar a territori albanès. Gairebé 725 quilòmetres més en poc menys d'un mes, un ritme que manté entre els 30 i els 40 quilòmetres diaris depenent del terreny i les hores de llum.
Si una cosa caracteritza Luzán és la seva capacitat de convertir cada tram en una petita aventura amb regles pròpies. A cada país que travessa es posa un repte personal, i a Montenegro, on l'acampada lliure és il·legal, el desafiament no podia ser un altre: acampar cada nit. Amb la transparència i el sentit de l'humor que el caracteritzen, l'espluguí ha explicat als seus seguidors com se les ha anat empescant per dormir en cases abandonades, camps de pagès i fins i tot alguna església. Una picardia que, com ell mateix subratlla, no fa mal a ningú i que ha regalat algunes de les anècdotes més memorables del viatge.
El capítol econòmic segueix sent un dels fils més interessants del projecte. Als 100 dies de ruta, Luzán porta gastats uns 2.850 euros, una xifra que situa la despesa mitjana en uns 30 euros diaris, repartits entre menjar, hotels puntuals per descansar i dutxar-se un cop cada quatre o cinc nits, renovació de material i targetes SIM per mantenir la connexió i poder seguir publicant contingut.
Com finança tot plegat? Segons ha explicat en el vídeo especial que ha publicat amb motiu del dia 100, les fonts d'ingressos són diverses: estalvis previs, la beca Propulsió de la Generalitat de Catalunya (la subvenció per a creadors de contingut en català que va impulsar el projecte), els ingressos de YouTube (que han superat les previsions inicials fins al punt d'haver-se donat d'alta com a autònom), més de 400 subscriptors a L'Aixeta, la plataforma de micromecenatge catalana on a canvi d'una aportació mensual envia una postal manuscrita des d'allà on es trobi, i els patrocinadors que col·laboren amb el projecte. Luzán ha reconegut que la situació econòmica actual supera el millor dels tres escenaris que havia previst abans de sortir de casa.
Una nova postal des del camí
Com cada mes, a la redacció d'Esplugues.digital hem rebut la postal corresponent. Aquesta vegada arriba des de Split, a Croàcia, amb un missatge que combina croat i saviesa pagesa: "Dobar dan! Hivern plujós... estiu abundós?". Una frase que, vist el que porta acumulat de pluja aquests mesos, més que una pregunta sembla una esperança.
I com sempre, recordem que si voleu rebre una d'aquestes postals manuscrites a casa vostra, encara hi sou a temps. A través de L'Aixeta, per 7 euros al mes, us podeu subscriure al projecte i rebre un tros d'aquesta volta al món directament a la bústia. Mentre, Enric Luzán segueix caminant. Pròxima parada: Grècia.
