La jornada organitzada per Diàlegs sota la Sorra va reunir expertes i activistes al Casal Robert Brillas per analitzar el context internacional i les vies cap a societats més justes
El Casal de Cultura Robert Brillas va ser, el passat 15 de novembre, l’escenari d’El repte de construir la Pau, una jornada de debat i anàlisi organitzada per l’espai de solidaritat internacionalista Diàlegs sota la Sorra, de l’associació Espluga Viva.
Diàlegs sota la Sorra va néixer el 2016 com un espai de trobada i sensibilització sobre els conflictes del món, especialment entorn de les lluites del poble kurd i sahrauí. Segons explica Carme Porta, membre de l’organització, l’objectiu inicial era visibilitzar conflictes amagats, analitzar la realitat amb una mirada crítica i impulsar l’empatia activa com a forma de solidaritat. Des d’aleshores, el col·lectiu ha impulsat desenes d’activitats per apropar aquests contextos a la ciutadania.
La jornada d’aquest novembre s’ha plantejat des d’aquesta mateixa mirada, partint de la convicció que la pau és possible i que les guerres són evitables. En un moment internacional marcat per una elevada tensió i múltiples conflictes actius, la trobada volia obrir un espai de reflexió sobre les alternatives de futur i sobre com avançar cap a societats més justes i no violentes.
"El repte de construir la pau" va reunir ponents especialitzats en conflictes globals i processos de pau, en un diàleg conduït per periodistes reconegudes que van ajudar a desgranar els principals reptes actuals. La sessió, inaugurada per Carme Porta i per la regidora de Cooperació, Maribel Aguilera, va articular dues línies centrals de reflexió: el context internacional i les vies per construir escenaris de pau basats en la justícia i els drets humans.
Taules de debat
Primera taula
La primera taula de debat, “Rebutgem les guerres, construïm pau” va ser moderada per Quique Badia Masoni que entre altres mitjans ha treballat de cap de redacció de Principal, al 324.cat, a l’àrea d’investigació de la revista El Temps. Els ponents van ser Gabriela Serra i Jordi Armadans.
Ponents:
- Gabriela Serra és mestra i activista antimilitarista. Va ser portaveu del Moviment Anti-Otan, de les Brigades Internacionals de Pau a Guatemala entre 1987 i 2003 i presidenta de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament. Actualment, és membre de Fundipau i del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. És presidenta del Consell Català de Foment de la Pau.
- Jordi Armadans és politòleg, periodista i activista per la pau. De 1996 a 2022, va ser el director de FundiPau (Fundació per la Pau). És un reconegut analista sobre conflictes, seguretat, desarmament i cultura de pau. Ha participat en diverses campanyes internacionals de la societat civil de desarmament i control d’armes.
Serra va exposar la construcció social de la por partint de la violència estructural i la creació cultural d’enemics per ta d’aconseguir un nivell alt d’acceptació ciutadana. Va destacar el fet que les guerres no s’improvisen sinó més aviat al contrari, es planifiquen d'acord amb els interessos econòmics del gran capital.
Armadans va parlar de la necessitat de promoure i enfortir les organitzacions per la pau enfront de la maquinària bèl·lica. Va emfatitzar que les guerres es poden preveure a partir de la detecció de conflictes socials sobre els quals cal treballar i posar els esforços per donar solucions socials i no violentes. La inversió en justícia, drets humans i centrada a combatre les desigualtats evita la violència armada en el futur.
Segona taula
La segona taula sota el títol “Quina defensa: armada o no violenta?” va ser moderada per la Montse Armengou Martin, periodista. Directora del programa Sense Ficció a TV3. Ha realitzat documentals molt rellevants d’investigació històrica entre els quals destaquen Els nens perduts del franquisme, Les fosses del silenci, Ravensbrück, L'Infern de les dones pels que ha rebut importants premis. Ella va destacar el treball dels i les periodistes com a important i posà com a exemple el decàleg de periodistes per la pau elaborat per La Fede i l’Observatori Media.cat.
Ponents:
- Tica Font, és experta en Economia de defensa, comerç d’armes, pressupostos de defensa i indústria militar. És una de les fundadores del Centre d’Estudis per la Pau. Va ser presidenta de la Federació Catalana d’ONG per la Pau, vicepresidenta de Justícia i Pau i directora de l’Institut Català Internacional per la Pau de 2009 a 2019.
- Martí Olivella, és activista promotor de la innovació social i del moviment de la lluita no violenta. Va ser un dels iniciadors del moviment per la pau a Catalunya a la dècada del 1970 en formar part del primer grup d'objectors al servei militar. Ha estat cofundador i director del Centre d’Estudis Joan Bardina, d'EcoConcern i de NOVACT.
Tica va desenvolupar de forma àmplia i moltes evidències el paper dels països europeus en la manca de pau al món, a partir del pla REARME, ja el nom indica l’objectiu, i el que suposa d’increment de despesa militar enfront de les retallades en l’estat del benestar. Va demostrar el malbaratament econòmic de la producció i compra europea d’armament feta a partir de criteris polítics i del tot ineficients.
Olivella, per la seva part, va plantejar com la cultura predominant conjuga acríticament la defensa amb la defensa armada i la necessitat de trencar aquest binomi. Va explicar la possibilitat d’alternatives que cal estudiar i desenvolupar, així com cal, també, donar a conèixer aquelles que la història oficial ha amagat i que mostren clarament com la defensa civil no violenta és una possibilitat. Va exposar el resultat d’una enquesta en la qual aquesta possibilitat tenia una gran acceptació, inclús per sobre d’altres propostes armades actualment vigents.
Tercera taula
A la tercera i darrera taula, la Vicki Moreno i Toni Álvarez van ser moderats per la periodista Montse Santolino “Educar per la pau. Comencem a l’escola?”. La moderadora és comunicadora, activista social, amb una àmplia trajectòria en l’àmbit de l’educació i la comunicació per al canvi social. Col·labora amb La Directa. És autora del llibre En legítima defensa de classe. És responsable de comunicació de La Fede.
Ponents:
- Vicki Moreno és antropòloga i mestra. Ha dedicat la seva vida laboral a l'educació. Acostuma a dir que és una mestra tossudament coeducadora. El seu activisme està vinculat a Ca La Dona, a Dones x Dones (Feministes antimilitaristes). Forma part de la plataforma Desmilitaritzem l’Educació, i de la Coalició prou complicitat amb Israel.
- Toni Álvarez, va ser insubmís i és antimilitarista convençut, mestre de l’escola pública, membre de CGT Ensenyament i Desmilitaritzem l’educació. Exdirector d’una escola objectora a la presència d’armes a l’escola. Per ell, els conflictes són inherents a l’ésser humà i l’escola un bon lloc on aprendre a gestionar-los.
Moreno va destacar que tenim un sistema educatiu punitivista i que cal temps i recursos per la mediació i cerca de solucions. Va denunciar la desarticulació dels claustres com a espais assemblearis que s’han convertit en espais sobrecarregats i amb una burocràcia excessiva. Educar per la pau ha de ser un tema transversal no pas una assignatura afegida, s’ha d’incorporar als continguts educatius.
Álvarez va explicar que la normativa educativa té un marcat caire antimilitarista i que cal desenvolupar-ho, hi ha la normativa, però s’ha dissolt en un context hostil i ha trencat el consens de la convivència. Cal educar en el pensament crític, és educar per la pau, és coeducació. Cal donar valor a què no es veu i no s’explica: en l’actual context bèl·lic hi ha molts desertors als quals cal visibilitzar i donar suport enfront de les guerres.
A la cloenda es van recollir algunes conclusions generals i es va evidenciar la necessitat de continuar fent, visibilitzant i interpel·lant per la pau. La participació del públic va ser significativa i va contribuir a generar un espai de debat ampli i proper.
Pel que fa al futur, Porta afirma que el compromís del col·lectiu és ferm: «Som un espai de solidaritat internacionalista i no volem restar al marge de les injustícies. Volem sensibilitzar, compartir i actuar a favor dels pobles que pateixen desigualtats i violència». En aquesta línia, avança que Diàlegs sota la Sorra ja prepara noves xerrades en el seu format habitual, després d’una jornada que considera excepcional tant pel seu abast com per l’esforç organitzatiu que ha suposat.
