La Diada no és una simple data marcada en un calendari. És la commemoració de la nostra història, la memòria de lluita de les generacions que ens han precedit, que ens ensenya d’on venim i cap a on anem.
Les arrels d’aquesta commemoració són profundes, remuntant-se a una senzilla missa l’any 1886 a Santa Maria del Mar en honor als que van defensar Catalunya durant la guerra de Successió. A partir de llavors, es van anar repetint actes similars per viles i ciutats del país. A partir de 1894 van començar les ofrenes florals al monument de Rafael Casanova, el conseller en Cap de la Barcelona de 1714. A la commemoració del 1901 ja es van produir detencions, perquè la manifestació tenia un elevat to reivindicatiu i polític que no agradava al règim. Malgrat els intents reiterats de silenciar-la o de relegar-la a l’oblit, la Diada ha resistit, creixent en força i determinació amb cada generació.
La veu dels nostres avantpassats ressona en aquesta data. Són veus que, en temps d’adversitat, van mantenir la flama de la memòria i la identitat, compartint històries en secret i esperant dies millors. Aquesta mateixa esperança es va materialitzar el 1976 als carrers de Sant Boi, i més tard va ser reconeguda oficialment el 1980 pel Parlament de Catalunya.
Per tant, quan sentiu discursos que intenten minimitzar la importància de la Diada o distorsionar el seu veritable significat, recordeu que aquest dia representa la nostra capacitat col·lectiva de superar adversitats i de recordar qui som. És una data que ens reafirma en el nostre compromís “Per un país lliure i just”.
Per això, nosaltres no acudim a celebracions institucionals que buiden la Diada de contingut i que la converteixen en un simple día de festa.
Celebrem aquesta jornada no com una simple efemèride, sinó com una reafirmació del nostre passat, present i futur. Que la Diada sigui sempre un recordatori de la nostra determinació, resiliència i esperança.
Visca Catalunya! Visca la Terra!
