L’evolució d’un traçat rural fins a convertir-se en cor quotidià de la ciutat
Per a moltes persones, el carrer i la rambla d’Àngel Guimerà són sinònim d’eix comercial, d’equipaments culturals i de vida veïnal. Però rere la seva fesomia urbana actual s’hi amaga una història rica i transformadora. Des del seu origen com a camí rural de Sant Joan fins a esdevenir un dels principals carrers d’Esplugues, aquesta via ha anat sumant capes de memòria, arquitectura i vida quotidiana.
Un nom amb homenatge
El carrer duu el nom del dramaturg i poeta català Àngel Guimerà, autor de clàssics com Terra baixa o Mar i cel. La raó? Una visita que l’escriptor va fer a Esplugues el 1920, quan va estrenar L’ànima és meva a la societat L’Avenç. Aquell dia, Guimerà va descobrir personalment la placa del carrer que l’homenatjaria per sempre més. Fins llavors, el tram era conegut com a camí de Sant Joan, i després com a carrer del Llobregat.
Aquest canvi de nom va quedar registrat en un acord plenari del 19 d’agost de 1920, fruit d’un homenatge popular impulsat per diverses entitats locals.
Drecera cap al riu i columna vertebral urbana
En el seu origen, el carrer era el camí més directe per accedir a la Fontsanta, Sant Joan Despí i les terres de conreu del Llobregat. Encara avui el seu traçat manté aquesta vocació de connexió. A mesura que Esplugues es transformava, el carrer també ho feia: es van obrir voreres (1911), es va pavimentar (1937) i es va urbanitzar progressivament amb les parcel·lacions del Mas Puig, Can Baró o els terrenys de la baronessa de Maldà.
Un dels punts emblemàtics del tram és l’edifici de L’Avenç, inaugurat el 1924 i impulsat amb el suport de Pau Pujol, propietari de la Rajoleta. Aquesta entitat, que havia tingut seu al Casal Brillas, va esdevenir un centre cultural clau amb activitat teatral, excursionista, coral i esportiva. La seva coral, La Coloma, té una trajectòria de més de 150 anys i ha estat guardonada amb la Medalla d’Or de la Federació de Cors de Clavé.
Comerços, tallers i memòria de barri
Durant el segle XX, el carrer es va omplir de comerços emblemàtics: cal Ramon Espardenyer, ca l’Argemí, la cotilleria de la Cristina, el magatzem de Salvador Campreciós o la botiga de llegums de la Maruja Úbeda, on es cuinava a les cinc del matí amb llenya. En una petita caseta, també hi va haver el primer estudi fotogràfic d’Esplugues, Esplugas-Gràfic, fundat el 1951 per Guillén i Balagué.
Al llarg del recorregut apareixen noms que evoquen la vida del poble: la Paula Figueras, poetessa; la família Sangrà, activa culturalment; o el mestre Julio Claramunt, que fundà l’Acadèmia Balmes, on es van formar generacions d’espluguins.
Can Brillas i el Casal de Cultura
Un dels referents del carrer és l’antic edifici modernista de can Brillas, on s’elaborava el xampany Marguery i que durant la Guerra Civil va acollir religiosos amagats. Avui és la seu del Casal de Cultura Robert Brillas, un espai ple de vida cultural amb representacions de Els Pastorets, balls populars com el del Babau o el del Ginjoler, i escultures i arbres simbòlics al jardí.
La rambla i la transformació urbana
El tram final del carrer, convertit en rambla l’any 1992, és un espai de passeig, comerç i trobada. S’hi troba la Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues, i, més avall, estava la seu dels Gegants d’Esplugues. També hi havia la fàbrica tèxtil Juanico Hermanos (“Les Sedes”), tancada el 1980 i avui reconvertida.
A la zona hi van conviure pagesos, fàbriques, camps com la Vinya Llarga o el Coll dels Melons, i també tragèdies, com la mort d’un nen a causa d’un llamp als anys cinquanta.
Espais com la pista vermella del Pou d’en Fèlix o la deixalleria municipal ocupen antigues terres agrícoles.
📚 Aquest article s’ha elaborat principalment a partir del llibre “Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues”, de Roser Camps (2017)
