Així era el carrer més curt i curiós d’Esplugues

Aquest petit passatge, format per unes escales estretes i curtes, ha estat durant dècades una drecera de pas entre dos carrers

El nom de “les Escaletes” no deixa lloc a gaires dubtes: el topònim fa referència literal a l’escala petita que conformava aquest curt tram d'aproximadament 10 m.

Segons documenta Roser Camps al llibre Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues (2017), l’obertura d’aquest pas és anterior al 1900, tot i que el seu ús popular es va estendre especialment al llarg del segle XX.

Aquestes escales estaven encaixades entre dues cases emblemàtiques: d’un costat, la residència del pintor Oleguer Junyent, coneguda popularment com “ca la Lola Llagosta”, pel nom de la masovera que l’habitava. A l’altre costat, cal Pardal, on va viure el poeta i home de lletres Josep Cruset.

Va ser precisament gràcies a la cessió d’un petit tram per part de Pau Vilà —o dels seus familiars— que aquest accés es va fer possible. La seva funció era clara: permetre el pas directe cap al carrer de Montserrat, sense haver de fer la volta per l’antiga Carretera Reial (actual carrer de Laureà Miró).

Segons recorda Andreu Ferret Pagès del Grup d’Estudis d’Esplugues (1997), durant les dècades dels anys quaranta i cinquanta, aquest passatge era el camí més curt que utilitzaven molts joves per anar els diumenges a la tarda al Centre Parroquial, on s’hi feien sessions de cinema: des de les hilarants aventures de Laurel & Hardy (el Gordo i el Flaco) o Jaimito, fins a les inquietants aparicions de Frankenstein i Dràcula. També, naturalment, pel·lícules d’amor que sovint arribaven censurades per la mateixa persona encarregada de fer anar el projector.

Tanmateix, el pas es va clausurar durant la dècada dels anys noranta, per motius de seguretat ciutadana. Des d’aleshores, les Escaletes han quedat tancades al pas públic, però no pas oblidades del tot.