Una de les primeres vies del barri de La Plana porta el nom d’un mestre que va deixar una forta petjada a Esplugues
Passejar avui pel carrer del Mestre Joan Corrales, al barri de La Plana, és fer un recorregut per més d’un segle de memòria col·lectiva. El carrer, que combina habitatges moderns amb traces del passat, porta el nom d’un pedagog innovador que va marcar una època a Esplugues: Joan Corrales i Miralles.
Un mestre pioner, compromès amb l’educació i la comunitat
Joan Corrales i Miralles (Saragossa, 23 de juny de 1856 – Barcelona, 10 de novembre de 1938) va ser un mestre i pedagog català reconegut per la seva mirada avançada sobre l’educació. Contrari als càstigs corporals, va introduir la música a l’aula i va ser un impulsor de l’ensenyament del català i de l’esperanto.
Corrales es va establir amb la seva família a Sants els darrers anys de la dècada de 1860. El 1880 va acabar els estudis i va començar a exercir a Sants i a Barcelona. Més tard, el 1883, va obtenir plaça a Sant Pere de Ribes, on va exercir fins al 1896. Aquell any, després de superar unes oposicions, va arribar a Esplugues de Llobregat com a director de l’Escola Unitària de Nois, càrrec que ocupà fins al 1910.
D’un nom sense arrels al reconeixement d’un mestre
El carrer que avui coneixem com a Mestre Joan Corrales es va obrir a començaments del segle XX amb el nom de carrer del Prior, en referència a un antecessor dels antics propietaris dels terrenys, però sense vinculació ni significat per als veïns.
Amb l’arribada de la Segona República, el ple municipal del 20 de juny de 1931 va justificar oficialment el canvi de nom: “per honorar el que fou mestre nacional d’aquesta localitat […] es doni el seu nom al carrer que s’anomena de Prior, nom que […] no evoca cap recordança ni se li sap significació de cap mena.”
La nova placa amb el nom de Mestre Joan Corrales es va descobrir aquell mateix any.
Un dels primers carrers de La Plana
El carrer forma part del nucli fundacional del barri de La Plana. Ja el 1914 s’hi van començar a aixecar cases baixes i torretes unifamiliars, algunes pensades per a l’estiueig, i també hi havia algunes cases de pagès.
Durant la Guerra Civil, el carrer va ser escenari de la construcció d’un refugi antiaeri, a iniciativa dels mateixos veïns. I en els difícils anys de la postguerra, eren també els veïns qui construïen les voreres davant de casa seva, tal com recullen diversos acords municipals de mitjan anys quaranta.
Comerços, tallers i indústries familiars
Des dels anys trenta fins ben entrat el segle XXI, el carrer ha estat un pol d’activitat veïnal i econòmica. Les famílies hi tenien botigues, tallers, indústries i espais de trobada.
Entre els records, destaca la botiga de roba de Rosa Mas, amb teles de can Riera, i el bar Mañes, referent per als amants del futbol. També hi havia el magatzem de materials d’en Jordi Serra, la venda de carbó de la família Tena, la bòvila dels Bosch i el taller de motos Bultaco d’en Miquel Herrero. A la cantonada amb el carrer Llunell, hi havia la perruqueria de l’Angeleta Florenza, activa des de 1954.
Una altra indústria destacada fou La Micromètrica, creada als anys trenta per Josep Capdevila, i que a la dècada dels seixanta donava feina a una trentena de treballadors. Més tard, la mateixa família fundaria Floca, dedicada a l’exportació de visos a països com Cuba.
Als anys cinquanta i seixanta, també hi tingué seu la discogràfica Discophon, que enregistrà artistes com Antonio Machín o Peret. Gràcies a la seva presència, Machín actuà un any a la Festa Major de La Plana.
Una vida comunitària rica
Als anys trenta, veïns com Alfredo Vacossin van impulsar la Societat d’Amics de La Plana, on s’oferien classes gratuïtes de primària i idiomes com anglès, francès, alemany o italià.
L’any 1960 es recuperà la Festa Major que antigament se celebrava al carrer Quintana, ara traslladada al de Joan Corrales, com a símbol del creixement i cohesió del barri.
Els testimonis recollits parlen també de figures com Francesc Elias, ceramista que hi va viure i treballar fins al 1960, amb la col·laboració d’artesanes com l’Amparo Urgell, que recorda la visita de personalitats com Mary Sampere per adquirir les seves peces.
Un carrer amb passat i amb futur
Avui, el carrer del Mestre Joan Corrales és ben diferent: blocs d’habitatges, botigues, voreres amples i arbrat variat —plataners, aurons, xicrandes, acàcies, oms— configuren un espai urbà que ha evolucionat sense perdre el vincle amb el seu passat.
📚 Aquest article s’ha elaborat principalment a partir del llibre “Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues”, de Roser Camps (2017)
