La via dedicada al mestre Joaquim Rosal va ser aprovada el 1950, però no es va obrir definitivament fins al 1973
Passejant pel Barri del Centre, entre el carrer de Laureà Miró i el d’Emili Juncadella, trobem un carrer carregat de significat: el carrer del Mestre Joaquim Rosal. Un nom que, més enllà de la placa, guarda la memòria viva d’un home que va marcar tota una època a Esplugues.
Un mestre vocacional que va esdevenir referent
Joaquim Rosal i Deix (1887-1970), natural de Sant Feliu, va arribar a Esplugues per ocupar la plaça de mestre en substitució de Joan Corrales. Segons recull Roser Camps al llibre Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues (2017), ja l’any 1924 se li va proposar la gestió d’una escola de pàrvuls, a semblança de les que existien a l’Ateneu de Sant Just. El curs 1926-1927, davant l’augment d’alumnes, va incorporar l’ajuda de la mestra Conxita Udina per atendre les nenes.
El mestre Rosal no només va exercir com a docent, sinó també com a director de l’escola de pàrvuls i col·laborador actiu en iniciatives com l’ensenyament de la gramàtica catalana, ja amb l’arribada de la Segona República.
Joaquim Rosal i un grup d’alumnes.
Autor desconegut. AMEL. Col·lecció cedida per Montserrat Astorch
L’admiració que va despertar en els seus alumnes fou tal que, el 1950, l’espluguí Salvador Campreciós en proposava el nom per a un carrer a la revista Vida d’Esplugues.
Una urbanització llarga i complexa
El nom oficial del carrer Mestre Joaquim Rosal es va aprovar en sessió plenària el 20 de juny de1950, escollint un tram entre l’aleshores avinguda de José Antonio Primo de Rivera i el carrer de Laureano Miró, a tocar de la carretera de l'Església i la parròquia de Santa Magdalena.
El procés d’urbanització, però, es va allargar dècades. En aquell moment, el tram entre Laureà Miró i Emili Juncadella encara estava tancat per una reixa, flanquejada per comerços locals com la carnisseria de cavall de la família Nebot o l’espardenyeria d’en Ramon Flavià. La construcció del clavegueram al centre de la vila, iniciada el 1951, i la posterior alineació de carrers (1953) van preparar el terreny per a l’obertura definitiva, que no arribaria fins al 1973, després de múltiples tràmits i endarreriments.
Transformacions d’un carrer viu
Des de llavors, Joaquim Rosal ha viscut diverses transformacions. El 1985, amb el tancament de l’empresa “Lámparas Pons”, l’Ajuntament va adquirir-ne l’edifici per destinar-lo a serveis municipals. I com a exemple de com els temps canvien, aquell mateix carrer va acollir un establiment de videoclub que, segons recull Roser Camps, va funcionar durant 30 anys fins al seu tancament el 2016, coincidint amb la fi d’una era de consum audiovisual.
La memòria d’un mestre perdura
El mestre Rosal és una d’aquelles figures discretes però decisives en la història local. Amb el seu ensenyament, la seva empenta i el seu compromís amb l’educació, va deixar una empremta que encara perdura. El carrer que du el seu nom no només és un reconeixement institucional, sinó un homenatge viu de tot un poble.
📚 Aquest article s’ha elaborat principalment a partir del llibre “Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues”, de Roser Camps (2017)
