El carrer de Montserrat, un dels racons més màgics i emblemàtics d’Esplugues, on conviuen masies centenàries, pilars castellers i una bellesa que s’ha fet viral
Entre el verd del parc dels Torrents i les pedres amb memòria de Santa Magdalena, el Carrer de Montserrat serpenteja pel centre històric d’Esplugues com una postal viva. Conegut per molts com el carrer més bonic del poble, guarda entre els seus revolts masies centenàries, escenaris de cinema, arbres amb llegenda i històries d’un veïnat que, tot i haver canviat amb el temps, recupera cada estiu el batec comunitari gràcies a la Festa Major de Santa Magdalena.
Avui, dissabte 19 de juliol, els Castellers d’Esplugues tornaran a fer-hi pujar el ja mític pilar caminat, un dels moments més esperats de la Processó del Ferro, símbol casteller i emocional de la ciutat.
Una pujada entre buguenvíl·lees, masies i històries de sempre
El nom del carrer ret homenatge a Montserrat, la muntanya sagrada de Catalunya, com passa a molts pobles i ciutats del país. Però a Esplugues, aquest carrer té un encant especial: des del seu origen com a camí de la Clota, vorejant el torrent d’en Farré, fins a convertir-se en eix patrimonial i simbòlic del nucli antic.
Segons recull Roser Camps al llibre “Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues” (2017), aquest carrer ha estat testimoni de la vida rural, urbana i cultural del poble. Masies com cal Cargol o cal Roselló, torretes noucentistes com la de la família Vergés i espais d’hort i bugaderia avui reconvertits conviuen amb una memòria viva que les generacions han transmès en forma d’anècdotes, festes i records.
Fotògraf desconegut.
De la til·la als venedors ambulants: un carrer amb aroma de poble
Als anys 40 i 50, el tram entre cal Teio i cal Cargol es tenyia d’aroma quan els til·lers florien al juny. Les veïnes s’enfilaven amb mocadors i saquets per collir la til·la que després venien a Conrado Vergés, veí i herbolari del carrer. També hi passaven venedors de sardina, de llet, d’oli, matalassers i fins i tot l’agutzil tocant la trompeta: “Es fa sabeeeeer!”
De Cal Cargol a Woody Allen: escenari de cinema i llegenda
Cal Cargol, avui part del Museu Taller Corberó, va ser una masia viva amb celler, comuna, hort i fins i tot plató de cinema. El 1952, s’hi va rodar “La filla del mar”, i el 2007, Woody Allen hi filmava escenes de “Vicky, Cristina, Barcelona” amb Penélope Cruz i Javier Bardem. El carrer, amb la seva estètica singular i empremta històrica, ha estat immortalitzat per fotògrafs, artistes... i també a TikTok.
Un carrer viral a TikTok
Amb la seva atmosfera encantadora, les parets amb buguenvíl·lees, els revolts empedrats i l’ombra dels arbres, el carrer de Montserrat s’ha fet viral a TikTok, destacat com a “Barcelona secret location”, i acumulant milers de visualitzacions. Un racó que enamora, dins i fora d’Esplugues.
Pilar caminat: força, tradició i emoció col·lectiva
El pilar caminat és el punt àlgid de la Processó del Ferro, una cercavila creada l’any 2011 per donar nova vida a la Festa Major de Santa Magdalena, la festa més íntima i arrelada del poble. La cercavila surt del Casal Robert Brillas, passa per Laureà Miró i enfila el carrer Montserrat fins a l’església.
A partir de la cruïlla amb el torrent d’en Farré, els Castellers d’Esplugues aixequen un pilar que, durant uns 10-12 minuts, puja 200 metres de recorregut amb un pendent del 15%. Un repte tècnic —amb obstacles com arbres i bigues— que culmina davant de Santa Magdalena amb el gir simbòlic del pilar.
Un patrimoni a peu de carrer
Avui, el carrer de Montserrat forma part del conjunt d’interès històric del parc dels Torrents, i encara conserva part de la seva vegetació original: til·lers, xiprers, pollancres i lledoners que acompanyen el passeig. Potser ja no hi viuen les famílies de sempre, però la memòria de les masies, les flors i les festes es manté viva en cada pedra, mur i revolt.
📚 Aquest article s’ha elaborat principalment a partir del llibre “Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues”, de Roser Camps (2017)
