Masies, comerços, cinemes i records que expliquen l’evolució d'un dels carrers principals d'Esplugues
L’actual carrer de Laureà Miró va néixer com a part de la carretera Reial, traçada a mitjan segle XVIII per ordre de Carles III com a connexió entre Madrid i la frontera amb França. Aquest traçat va marcar un abans i un després per al municipi: el centre de vida d’Esplugues, fins aleshores situat al Raval de Sant Mateu, es va desplaçar cap a aquesta nova via. Allà es van començar a aixecar les primeres cases, algunes de les quals dataven ja del 1720.
La via, que durant molts anys coincidia amb el traçat de la carretera Nacional II, travessa Esplugues d’est a oest, des de Collblanc fins a tocar Sant Just Desvern, i va esdevenir l’eix comercial, social i identitari del poble. Tant és així que mossèn Esteve Carbonell la reivindicava com el “carrer Major” en la seva Monografia Històrica d’Esplugues (1949), en referència a la seva importància com a centre neuràlgic del municipi.
Un nom amb memòria
L’any 1916, arran de la mort sobtada de l’advocat i polític Laureà Miró i Trepat, el consistori va decidir canviar el nom de la carretera pel seu en homenatge. Miró, que havia estat diputat i director del diari La Publicidad, mantenia una estreta relació amb la comarca i va destacar pel seu compromís republicà i reformista. El ple municipal del 9 de març d’aquell any va aprovar posar el seu nom a “la calle de la carretera Real de este término por ser la más importante”, i el 21 de setembre es van col·locar les primeres plaques coincidint amb la Festa Major.
Un paisatge de masies, comerços i memòria col·lectiva
Recórrer el carrer de Laureà Miró és resseguir una cronologia viva de la transformació d’Esplugues. Des de la masia de ca n’Oliveres —solitària i mig amagada darrere instal·lacions modernes— fins a la senyorial finca de can Clota, d’origen medieval, el paisatge ha anat mutant amb el temps, però conserva records indelebles per a moltes generacions.
Fotografia: Antonio García Vicente. AMEL.
Al llarg del segle XX, moltes masies i cases pairals van donar pas a blocs d’habitatges, tallers, establiments comercials i fins i tot càmpings com el Barcino, obert el 1960. També hi va haver transformacions més recents: l’arribada del tramvia va comportar enderrocs significatius, com el de can Casas o la mítica sala de cinema i ball cal Quirze, que tancava ja entrat el segle XXI.
Hi ha espais que conserven la memòria gràcies a les famílies que hi van viure: els Campreciós, el senyor Pere Llopis amb la seva botiga de persianes, o la família Galtés, impulsors del Centre Excursionista Germanor i del taller Motos Galtés, que encara avui manté l’activitat. I personatges entranyables com “l’Alejandro” de can Clota, amb els seus pessebres plens de vida i aigua real, o el Paco de l’acordió, que animava les vetllades del poble.
Comerços i oficis que fan poble
El carrer també va ser escenari de vida quotidiana i comerç de proximitat: des de la lleteria Roca a cal Cosmet, passant per l’estanc Batllori, la xurreria del Pepe i l’Araceli, la floristeria dels Ferran o la carboneria de la família Lería. Hi havia espais singulars com el passatge dels Mistos, amb una antiga fàbrica de llumins, i llocs de trobada com el bar Catalunya, que fins i tot havia format part d’un antic projecte de metro lleuger de 1903.
Una via que no deixa de bategar
Tot i les transformacions urbanístiques —la construcció de la ronda de Dalt, l’arribada del tramvia, els nous supermercats i serveis— el carrer de Laureà Miró manté viva la seva essència com a artèria principal d’Esplugues. Els plàtans de fulla palmada, plantats des de fa dècades, continuen donant ombra els dies d’estiu i són testimonis silenciosos d’un paisatge urbà en canvi constant.
Com recorda Roser Camps al llibre Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues (2017), font principal d’aquest article, “la carretera ha estat testimoni del pas de la vida espluguina: de quan s’hi trepitjava el raïm, es feien pessebres amb riuets reals i es muntaven fogueres de Sant Joan als camps erms, fins als temps actuals de semàfors, tramvies i aparadors”.
📚 Aquest article s’ha elaborat principalment a partir del llibre “Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues”, de Roser Camps (2017)
