Comunicat Plataforma “Salvem El Barco” en relació a l’enderroc de l’edifici
Des de Plataforma Veïnal “Salvem El Barco” volem comunicar la nostra més profunda pena, tristor i indignació davant la resolució final d’aquesta batalla que hem perdut davant el Govern del PSC COMUNS i que ha acabat amb l’enderroc del Barco. Aquest s’ha perpetrat cinc mesos i un dia després del nostre desallotjament de casa nostra del “El Barco” (Carrer de la Riba, número 30), sobre un dels edificis de blocs de pisos més singulars a nivell patrimonial de tot el Baix Llobregat, al mes d’agost, també en període vacacional.
Un enderroc que per cert, volem denunciar que no s’ha fet correctament: els operaris no han portat els cascs –per tant deduïm que la ruina no era tant imminent- , els nostres mobles i objectes personals han estat llençats durant més d’un mes finestres avall de l’edifici amb tot el soroll que això ha general, no s’ha ruixat amb aigua l’enderroc -i s’hi s’ha fet, ha estat per les queixes expressades pel veïnat del barri de Can Clota des del primer dia de l’enderroc-, i no s’ha avisat del dia de l’enderroc, provocant que núvols de pols entréssin a les cases del veïnat, així com tampoc es va avisar del dia del desallotjament, cosa que sempre s’acostuma a fer.
La Plataforma Veïnal “Salvem El Barco” neix el 28 de novembre de 2020 amb la voluntat de salvar l’edifici de l’enderroc i sobretot, per intentar que les 38 famílies no quedéssim en una situació d’indefensió jurídica ni immobiliària, com la què finalment s’ha produït.
Volem exposar a tota la ciutadania d’Esplugues la veritat del què ha succeït i de com ha succeït, i ho fem en aquests 7 punts de la Vergonya del Govern PSC-Comuns i 1 agraïment amb voluntat de futur.
1.- La no voluntat política de requalificació del sòl
“El Barco” és un edifici que va ser construït entre els anys 1949-1951, per l’arquitecte Climent Maynés, el mateix arquitecte que va signar les obres de la fàbrica de “La Baronda”, i els seus propietaris fins l’octubre de 2022 van ser la família de Miguel Bonet Giné i Teresa Rafael Bonet. El propietari actual de l’edifici era l’Ajuntament d’Esplugues de
Llobregat, i des de sempre els seus habitants han estat llogaters. L’edifici es troba dins “Pla General Metropolità de Barcelona (PGM)” que marca la seva requalificació en zona verda des del 1976 (època immediatament post-franquista), motiu pel qual l’Ajuntament sempre n’ha defensat l’enderroc per convertir-ne el sòl en zona verda. Ara bé, l’actual “Espai La Baronda” també es trobava dins el mateix Pla, i el seu sòl va ser requalificat sense cap problema, i actualment és un edifici de propietat municipal, amb lloguer per empreses privades i amb oficines municipals, sense pràcticament cap ús útil ni obert a la ciutadania d’Esplugues. Per tant, en cap cas era obligatori enderrocar l’edifici i convertir-lo obligatòriament en zona verda, ja que La Baronda es va poder requalificar sense problema.
L’Ajuntament estava obligat per sentència del 2017 a pagar el preu just al propietari de l’edifici, cosa que va fer de manera ajornada acabant el pagament a finals de 2022. Per això creiem que l’Ajuntament és responsable de no cuidar ni fer cuidar l’edifici, i d’exposar als veïns a una situació de vulnerabilitat evident, sense incloure’ns en cap cas en promocions d’habitatge de protecció oficial, com era la seva obligació.
2.- El desallotjament il·legal i el fals relat de la ruina imminent
El 25 de març de 2024, l’Ajuntament convoca una reunió urgent a l”’Espai La Baronda” a les 12h del migdia per a la 13h del mateix dia. Alguns acudeixen deixant els llocs de feina, altres deixant el dinar a mig fer a la cuina. Al cap d’una hora, els veïns ja no van poder entrar a les seves vivendes i només alguns van poder passar la nit a dins. No hi havia cap ordre judicial, però sí un Decret d’Alcaldia, afirmant que l’edifici es trobava en ruina imminent i era molt perillós entrar-hi, per tant el Govern ens salvava la vida.
L’equip de Govern, 15 dies abans d’aquests fets, ja prepara el relat, i avisa que s’han trobat uns sostres en mal estat i que passarien uns operaris per les vivendes per fer-ne un informe. Posteriorment, cauen els edificis de Badalona. El què no expliquen és que els operaris tenien ordres de destruir i rebentar els nostres sostres, deixant els cables al descobert en una de les vivendes, quan el què realment va passar és que hi havia només una fuita i una humitat en un dels falsos sostres d’un dels pisos, com passa a moltes vivendes habitualment. No només això, sinó que la Sra. Alcaldessa va publicar unes fotos al seu compte de l’Alcaldia, mentint i dient que aquells danys eren estructurals. Això directament és difondre “fake news” i mentir, ja que tenim proves de que aquestes mateixes fotografies van ser aportades pels mateixos veïns/es en el Ple Municipal anterior, en el que ja van expressar la seva preocupació perquè no els rebentéssin els sostres que estaven en perfecte estat. Creiem que l’Ajuntament ha emprat mecanismes propers al “mobbing” i als fons voltor, per desfer-se dels llogaters del Barco, pel seu propi benefici. L’equip de Govern mai ha volgut sol·licitar un segon informe pericial, tal i com els ha aconsellat la Síndica de Greuges, almenys en dues ocasions.
3.- El nul interès pel patrimoni d’Esplugues
“El Barco”, com bé explica el llibre “El Barco, 70 anys d’història, arquitectura i vida (2022)”, editat pel Grup d’Estudis d’Esplugues amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Esplugues està emparentat amb la Casa Bloc de Barcelona i l’arquitectura racionalista desenvolupada pel GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Per altra banda, també amb la ceramista Angelina Alós tenia el seu taller i vivia al Barco, per tant, s’enderrocarà també la seva història i memòria. El patrimoni no interessa a aquest Govern, només el ciment.
4.- L’alt cost de l’expropiació i enderroc del Barco
- Per l’expropiació l’ajuntament va pagar un total de 3.635.318,29 € al seu propietari, el Sr.Bonet.
- Per la direcció facultativa de la demolició uns 18.149,99 €
- Per la coordinació i seguretat de la demolició 10.649 € (tenint en compte que cap operari que va treure mobles portava casc, força desorbitat)
- Pel servei de guardamobles: 16.345 €
- Per l’enderroc: uns 700.000 €
- Per la modificació del crèdit del (Ple març de 2024): 400.000 €
- Per la Gestió d’Emèrgencia Habitacional (Ple març 24): 300.000 €
- Per les càmeres de videovigilància al Barco: 60.000 €
- Per la modificació del crèdit per increment de despeses del Barco: 798.000 €
FOTOS: Guillem Galindo
Total: 5.938.462,28 €
Amb tots aquests diners, més les indemnitzacions als veïns/es i altres despeses que segur cal afegir i que hem pagat tots els espluguins i espluguines, no es podria haver rehabilitat l’edifici al llarg de tots aquests anys?
5.- La nul·la implicació de les regidories d’educació i serveis socials
La “Comunitat Educativa d’Esplugues” ha manifestat al llarg del conflicte, la seva preocupació i la de les famílies, vers els menors del Barco, ja que la majoria d’ells i elles estaven i estan matriculats a escoles i instituts d’Esplugues, però a partir de setembre viuran lluny de la ciutat, i alguns d’ells també presenten necessitats educatives especials i algun grau de discapacitat. També hi ha una preocupació molt gran per la gent gran del Barco, ja que no se’ls ha atès en cap cas, ni emocionalment, ni mèdicament, i en alguns dels casos l’estrès del desallotjament i la preocupació, ha acabat amb internaments hospitalaris en els què s’ha temut per la seva recuperació.
6.- La no situació habitacional estable actual de les famílies del Barco
Al maig de 2024 quan des de l’Ajuntament s’afirmava alegrement que el 80% de les famílies ja teníem solució habitacional estable, encara 21 estàvem en hotels o aparthotels, per tant, més “fake news”. Per altra banda, només un 10,5% de les 38 famílies han pogut quedar-se a Esplugues, la resta hem estat expulsats a barris de Barcelona, com La Bordeta, El Born, Vallcarca, Vall d’hebron o altres localitats, i estem molt lluny d’una solució habitacional estable. Almenys 16 famílies s’han quedat sense dret a reallotjament, i en alguns casos s’hi ha renunciat i s’ha decidit agafar una minsa indemnització per mirar de comprar o llogar una vivenda. Altres estem en un pis de transició esperant que els pisos promesos de La Montesa siguin reals, i altres esperem que un miracle a la Mesa d’Emergència, ens atorgui un pis de lloguer. Almenys una família actualment és en un hotel i en previsió que se’ls entregui el pis al setembre, també força lluny de la ciutat, on per cert, tenen escolaritzat el seu fill. La gestió per part de l’empresa ÈticHabitat, ha estat allunyada de tota ètica, nefasta podríem dir, sense cap empatia, i cada família hem hagut de tirar endavant la nostra lluita, sense els nostres objectes personals, la nostra roba, la nostra vida de molts anys que no sabem quan recuperarem, francament. Alguns de nosaltres hem estat fins a 9 ubicacions diferents, en cinc mesos. També denunciem que moltes vegades les decisions eren arbitràries depenent del cas o el tècnic/a que et tocava, i que sovint no es donava res per escrit i que els trasters que ens van buscar eren a Sant Andreu de la Barca.
L’Agència de l’Habitatge de Catalunya va oferir a l’Ajuntament d’Esplugues la possibilitat d’acollir-se al “Programa de Reallotjament”, que inclou la possibilitat de llogar pisos a Esplugues o altres localitats, fent-se càrrec l’Agència de part del lloguer, cosa que ha estat ignorada fins ara per l’Ajuntament.
7.-El nul acompanyament psicològic i emocional a les famílies
Les famílies no hem rebut cap mena d’acompanyament emocional o psicològic en aquests 5 mesos i un dia des del desallotjament, ni ens fan cap seguiment. Recordem que ens vam quedar sense casa en una hora, i que ens van enviar a un alberg del Poble Nou, en una nit de pluja, vacances de Setmana Santa i dia de ramadà per a les famílies d’origen magribí. Encara avui, molts necessitarem molt de temps per recuperar-nos d’aquest trauma, que no li desitgem a ningú.
8. Agraïments i voluntat de seguir la lluita per a una Esplugues millor
I per últim, volem agrair a tota la gent que ens ajudat i ha demostrat empatia envers la nostra situació, ja que gràcies a la col·laboració i ajuda de molta gent, hem pogut tirar endavant amb dignitat, sortir al carrer i mobilitzar-nos pels nostres drets. Gràcies a la gent que s’ha acostat i recolçat la “Plataforma Salvem El Barco”, gràcies a la PAH,gràcies a la gent de l’Avenç Centre Cultural, gràcies als regidors de l’oposició que ens han donat suport públicament, gràcies al Sindicat de l’Habitatge del Baix Llobregat, gràcies a la gent de l’Ateneu, de la Coordinadora d’Entitats, gràcies al “Grup d’Estudis d’Esplugues” i a la revista “Crònica de la vida d’Esplugues”, a tots els veïns i veïnes que de manera particular han estat a les nostres mobilitzacions i concentracions, no voldríem deixar-nos a ningú.
Gràcies perquè sovint se’ns ha acusat als plens municipals de fer política, i sí, creiem que el nostre és un activisme d’abast transversal, i l’activisme és i ha de ser política. El nostre cas, ha de ser la llavor per continuar moltes lluites i injustícies que s’estan portant a terme per part del Govern del PSC COMUNS a la nostra ciutat, una ciutat que és de les més cares a nivell immobiliari de tot Catalunya. Una ciutat que ha perdut a les famílies del Barco i 38 lloguers assequibles, i que en canvi només dona suport al Pla Caufec, a la Porta Barcelona, als pisos de luxe i el pitjor de tot, que demostra que no li interessen les persones, espluguins i espluguines que per culpa d’aquest Govern, hem hagut de sortir de casa nostra, i veure com un dinosaure mecànic es va menjant el nostre edifici estimat.
L’enderroc demostra que el nostre desallotjament va ser il·legal, i en l’estructura que actualment deixa al descobert l’enderroc demostra que l’edifici és fort com un roure, no cau, l’enderroquen.
La feina de la “Plataforma Salvem El Barco”, no s’aturarà quan l’edifici hagi caigut del tot. S’ha comès una injustícia molt gran amb nosaltres, i no pararem de lluitar fins reparar-la. La nostra feina continuarà perquè serem la veu de totes les injustícies que aquest Govern està cometent, de la seva incompetència i autoritarisme, i de la seva mala praxi política que serà denunciada quan convingui, per la nostra Plataforma. Enderrocar el Barco, no significarà enderrocar la seva memòria i sobretot, la de la gent que hi ha viscut, durant aquests més de 70 anys. Cada 25 de març, recordarem el “Dia de la Vergonya”, i no deixarem que aquesta data sigui oblidada a Esplugues.
