Eduard Sanz: "Vull generar una Esplugues d’oportunitats on tothom tingui el seu espai per viure i desenvolupar el seu projecte de vida"
Han passat dos anys des de les darreres eleccions municipals, en què el PSC va tornar a obtenir la majoria absoluta a Esplugues de Llobregat. Des de llavors, la ciutat ha viscut transformacions importants, nous projectes i també moments intensos en l’àmbit polític i social.
Amb motiu d’aquest mig mandat, des d’Esplugues.digital comencem una sèrie d’entrevistes als líders polítics de la ciutat. En publicarem una cada setmana i, per començar, hem parlat amb l’alcalde, Eduard Sanz. És la seva primera vegada al capdavant del govern municipal, després del relleu a Pilar Díaz, i afronta el repte de combinar continuïtat i renovació en una etapa clau per al futur d’Esplugues.
Quan fa dos anys el PSC va revalidar la majoria absoluta, ja sumava 44 anys governant a Esplugues, 17 amb Pilar Díaz. Com valora aquests resultats?
Quan els partits i els governs ens presentem a les eleccions al final no deixa de ser, com a mínim els que hem estat al govern, una revàlida d'allò que hem fet. I hem de dir que en aquest sentit, el PSC efectivament fa molts anys que gaudeix de la confiança de la ciutadania. Nosaltres creiem que respon a la feina ben feta, a la feina seriosa, a la feina sobretot pensant en l'interès general de la ciutadania i que, per tant, per això revalidem aquestes majories.
Com recorda aquells primers mesos després de les eleccions?
Bé, jo crec que en aquests primers mesos ja hem començat a consolidar alguns projectes en què feia temps que trebàllavem. La transformació del Parc dels Torrents, que es converteix en l’eix verd més gran de la ciutat i articula els diferents barris, era un dels projectes clau. Avui ja podem dir que estem gaudint de nous espais que fins ara no es podien trepitjar, com la part de sota del Pont d’Esplugues, que ara és una realitat per a la ciutadania.
Altres projectes llargament esperats, com el Teatre Auditori, ja tenen les obres en marxa i avancen cap a la seva materialització. També la nova comissaria de policia, una necessitat que feia temps que es posava de manifest, per millorar tant les condicions de treball dels agents com la seguretat de la ciutat. Aquesta comissaria incorporarà avenços tecnològics que faran Esplugues encara més segura. Aquests són alguns exemples de com aquest mandat ha començat de manera molt dinàmica i amb la voluntat de ser realment transformador per a Esplugues.
El setembre del 2023 s’inaugura el nou Mercat de La Plana, amb només tres parades i un bar. Molts dels antics paradistes van optar per obrir un local a peu de carrer. Què va provocar aquesta situació i què heu fet des del govern per revertir-la o millorar-la?
Bé, jo crec que per explicar aquesta situació s'ha de veure una mica la història. És veritat que venim d'una situació en la qual les carpes provisionals dels mercats van estar més temps del que es preveia, en el cas del Mercat de la Plana perquè precisament trobar un operador de supermercat que volgués instal·lar-se va costar perquè les dimensions del mercat, segons els operadors, no són suficients perquè puguin aplicar tots els seus productes. Però és veritat que aquesta voluntat que hi hagués un supermercat era consensuada evidentment amb els paradistes i el projecte que es va licitar doncs també s'els va presentar en el seu dia.
En aquest sentit, jo crec que l’Ajuntament vam ser especialment transparents i vam treballar conjuntament amb els paradistes. En un moment determinat, alguns d’ells van decidir retirar-se del projecte, però eren coneixedors de com havia de ser l’edifici, i també eren coneixedors que, en el cas de La Plana, no hi havia massa alternatives: o tiràvem per aquesta via i aquest model o, probablement, no hi hagués hagut mercat nou. Per tant, la meva valoració és d’una certa insatisfacció, perquè evidentment no és el que nosaltres esperàvem o volíem per a aquest nou mercat. Però, dit això, amb els paradistes que van decidir tirar endavant, hem tirat endavant. Estan funcionant, estan contents i tenen bons resultats.
A partir d’aquí, som conscients que hem de millorar i ampliar el mercat, i per tant hem d’acabar de cobrir les parades que encara estan buides. Hem fet diferents accions en aquest sentit i hem treballat amb diferents empreses per trobar paradistes que s’hi puguin establir, i encara estem amb noves accions. Crec també que això ens dona l’oportunitat de pensar un mercat amb alguns elements afegits vinculats a la gastronomia o altres aspectes que realment puguin completar el servei que dona aquest equipament municipal, que és com l’entenem, i pensem que tindrà un futur garantit.
Seguint amb inversions, l’octubre del 23 es va presentar el projecte 4×100%, que pretén millorar els 220 carrers de la ciutat. Com valora la seva execució?
Crec que podem estar molt satisfets de l’evolució que estem fent. És un projecte realment molt ambiciós. De fet, no sé si té comparació amb cap altre municipi. El fèiem amb la voluntat d’intervenir a tots els carrers de la ciutat amb diferents intensitats, graus i mesures, no a tots els carrers hem de fer el mateix.
El projecte respon a una política que tenim molt clara: la de mantenir un espai públic de qualitat i amb bones condicions. Això ajuda també a la cohesió de la ciutat i al civisme, a banda de garantir els aspectes relacionats amb l’accessibilitat de les persones amb discapacitat, les persones grans o qualsevol persona que vulgui fer servir els carrers amb normalitat.
Per tant, invertir a tots els carrers de la ciutat en un mandat amb una forta inversió significa, com deia, una transformació molt important. Estem satisfets fins ara perquè hem complert el que preveiem. Ara estem en la segona fase d’un total de quatre i hem fet algunes millores que els veïns i veïnes ja poden veure molt clarament.
El gener del 24 l’escenari polític d’Esplugues canvia. Tot i la majoria absoluta del seu partit, decidiu sumar a Esplugues en Comú Podem al govern municipal. Quin és el motiu d’aquest acord?
Bé, jo crec que és un acord que es va expressar per part de l’alcaldessa a l’inici del mandat i que, quan vaig assumir l’alcaldia vaig expressar també vaig expressar. Jo sempre dic que una aprovació amb un ampli recolzament de les diferents forces polítiques sempre serà millor per a la ciutat, perquè integrarà totes aquestes visions i sensibilitats.
Per tant, sempre hem tingut la voluntat d’arribar a acords i, si són estables, millor, perquè això vol dir que el govern de la ciutat ja representa cada cop més part de la ciutadania, sense perdre evidentment el que seria el programa del partit majoritari, en aquest cas, el PSC, que és el que volem desenvolupar i pel qual ens hem presentat. En el cas d’Esplugues en Comú Podem, per proximitat ideològica i, sobretot, per objectius molt clarament comuns, sempre hi ha algunes diferències, però tenim una base molt àmplia que és comuna. Això fa que sigui fàcil trobar aquests acords i poder treballar plegats. I per això ho hem fet.
El maig del 2024, amb l’arribada de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat, el PSC governa ara tant a Esplugues com al conjunt del país. Aquesta nova sintonia institucional, creu que pot traduir-se en millores concretes per a la ciutat?
Jo crec que sí que es pot traduir, però més enllà de la sintonia institucional crec que hem de tenir lleialtat als governs i institucionals siguin del color que siguin. Per nosaltres, la labor que pot fer el Salvador Illa des del govern de la Generalitat respon a una voluntat política que, més enllà de la coincidència de color amb Esplugues, estic segur que beneficiarà el conjunt de la ciutadania de Catalunya, simplement pel projecte que defensa i que vol tirar endavant.
No deixa de ser veritat que és més fàcil arribar a punts d’acord amb un govern que té el mateix color polític i que podem compartir els mateixos objectius. Jo crec que, en les ocasions que he pogut parlar amb el govern de la Generalitat, així ha estat. Per tant, aviat també veurem coses que arribaran a Esplugues procedents de l’acció de govern de la Generalitat, però que impactaran la ciutadania d’Esplugues.
Pel que fa al desallotjament de l’edifici conegut com ‘El Barco’, probablement una de les crisis socials i polítiques més importants dels darrers anys a Esplugues, en aquell moment vostè encara no era alcalde, però va ser la cara visible de la gestió de l’emergència. Com ho va viure personalment?
Bé, jo crec que personalment sempre és molt colpidor. Si empatitzes ràpidament amb la situació d’aquelles famílies, evidentment t’adones del que pot significar que d’un dia per l’altre hagis d’abandonar casa teva i que no puguis tornar a entrar-hi. No es pot viure bé des d’aquest punt de vista, però sí que s’ha de viure, en el nostre cas, des de la responsabilitat que ens pertoca.
Nosaltres ens hem presentat per governar la ciutat i ens toca prendre decisions, i a vegades aquestes decisions són dures. Ets conscient que afectarà la ciutadania d’una manera complexa, però les has de prendre. Crec que, en aquest cas, l’alcaldessa, davant d’un informe que declarava la possibilitat i el risc que aquest edifici pogués col·lapsar, va posar per davant la vida de les persones. No es podia permetre cap risc ni cap aventura amb el futur que pogués comportar aquesta situació.
Per tant, crec que, tot i que és una decisió molt dura i complexa, estem aquí per prendre-la. A partir d’aquí, vam intentar treballar amb les famílies per atendre-les el millor possible i ajudar-les al màxim davant d’aquesta situació. Crec que era el que tocava i que és probablement el que faria qualsevol alcalde o alcaldessa en una situació semblant.
Amb la perspectiva que dona el temps, hi ha alguna decisió d’aquells dies que avui gestionaria d’una altra manera?
Bé, jo el que sempre dic és que la decisió s’havia de prendre i que és la correcta. La gestió de tot el procés, quan vius una emergència, i això es tractava d’una emergència, perquè probablement està molt bé analitzar com vam treballar-la. Perquè, en el moment que succeeix, per moltes previsions que tinguis, en tant que és una situació sobrevinguda, moltes vegades sempre hi ha coses que, després, valorant-ho, penses que podrien haver-se millorat. Jo crec que això forma més part de la gestió i d’alguns elements que dius: “Mira, si haguéssim pensat en això, potser hauríem estalviat a alguna família alguna situació difícil que han hagut de viure.” Sempre hem d’aprendre d’això.
Ara fa poc també vam tenir una altra situació d'emergència amb l'apagada, que no és ni de bon tros comparable, però també amb les seves conclusions, i hem après d’aquestes situacions. Crec que d’aquell moment també hem après i segurament hi ha coses que, amb voluntat de millorar, podríem fer millor.
El passat 2 d’octubre va ser nomenat alcalde d’Esplugues de Llobregat. Quan va començar en política, s’imaginava que acabaria sent alcalde?
No, la veritat és que no. Jo vaig començar a la política amb la vocació d’intentar portar un granet de sorra per millorar la meva ciutat. Durant anys ho havia fet a través d’entitats, i també amb la voluntat de transformar i ajudar la meva ciutat a ser millor per a la gent que hi viu. Jo vaig entrar en política una mica amb aquesta voluntat i, de fet, segurament en aquell moment pensava que tindria un recorregut més aviat curt. No m’hauria pensat que hagués estat tants anys.
Però és veritat que una responsabilitat em va portar a una altra, i també en aquest cas l’alcaldessa me les va atorgar. Ara m’ha arribat la possibilitat de ser alcalde i no ho negaré: sempre és un orgull poder ser alcalde de la teva ciutat. Amb aquesta vocació que tenia de millorar-la, ara tinc una oportunitat d’intervenir molt directament en aquesta millora. Per tant, més enllà del que pugui sentir personalment, sobretot són aquestes ganes de poder aportar per millorar les condicions de vida dels ciutadans i ciutadanes d’Esplugues. Això és en el que em vull centrar i el que em vull dedicar amb cos i ànima.
Com valora el relleu i llegat de Díaz?
Jo crec que arriba un moment en què els alcaldes i alcaldesses tenen un inici i tenen un final, igual que el tindrà el meu. L’important és que, en aquest cas, ho fem en les millors condicions possibles i, sobretot, garantint una continuïtat en el projecte que es vol tirar endavant.
En el meu cas, he participat molt directament en l’elaboració d’aquests projectes que l’alcaldessa liderava i portava endavant. Per tant, me’ls faig molt meus i ara em toca tirar-los endavant. És veritat que cada alcalde aporta el seu tarannà, la seva forma de fer i la seva dinàmica. I, malgrat ser del mateix partit i haver estat treballant conjuntament durant molts anys, compartint molts projectes, evidentment cadascú té el seu perfil i la seva manera de portar-los a terme.
Quines accions destacaria dels seus primers mesos al càrrec?
Bé, jo crec que n’anomenaré dues perquè són rellevants i a mi, especialment, em preocupaven. Una és el tema de l’habitatge, que és una gran preocupació per a mi com a alcalde. Entenc que també ho és pel govern de la Generalitat, i així ho ha demostrat, però especialment, com a alcalde, el que vull és que la gent jove i tothom qui vulgui es pugui quedar a viure a la seva ciutat.
Una de les primeres accions que vaig prendre va ser arribar a un acord per a la construcció de 93 habitatges de protecció oficial dins de l'ARE Montesa. Però la voluntat del govern és que això s’ampliï fins als 1.200 habitatges de protecció oficial que hem de fer. Per tant, intervenir molt directament en la política d’habitatge de la ciutat i, per una altra banda, intentar contenir els preus que puguin haver-hi a la ciutat.
L’altra qüestió que em feia especialment il·lusió, també de les primeres accions que vaig prendre, va ser arribar a un acord per adquirir el convent de Montsió. Des d’aquest punt de vista, en l’àmbit cultural i patrimonial de la ciutat, la meva idea d’Esplugues és una ciutat amb identitat pròpia, amb elements patrimonials que la identifiquen i que ens la fan nostra. Va ser un esforç per part de l’Ajuntament i de tots els ciutadans i ciutadanes, però crec que era molt necessari, precisament per evitar que tingués altres usos que probablement no s’alineen amb la voluntat o la vocació que jo tinc de la ciutat d’Esplugues.
Darrerament, es va aprovar el pressupost més alt de la història d’Esplugues: 74,6 milions d’euros. Quines inversions o despeses valora amb més entusiasme?
Bé, n’hi ha moltes dins d’aquest projecte. Com deia, aquest és un mandat de grans transformacions a la ciutat, perquè veiem com es consoliden alguns projectes. Aquest serà el mandat de l'ARE Montesa, en el qual veurem com es construeixen aquests pisos de protecció oficial. Però també ja es poden veure els nous carrers d’aquest barri, les zones verdes, les zones de passeig… I, a poc a poc, anirem construint els equipaments que han d’anar a la zona.
Evidentment, projectes com el Teatre Auditori o la nova Comissaria de Policia són igualment rellevants. Esperem que, per al final de la legislatura, ja siguin una realitat. A més, tindrem actuacions destacades, com la reforma de la rambla de Can Vidalet, que serà molt significativa per al barri.
Aquest cop el pressupost s’ha aprovat amb el suport d’alguns partits de l’oposició. A què creu que es deu aquest canvi?
Jo crec que això es deu a la capacitat que hem tingut d’escoltar les propostes de la resta de grups municipals. La meva voluntat, insisteixo, és arribar al màxim d’acords possibles, i hi havia algunes propostes que portaven temps sent reivindicades i que hem volgut integrar en aquests pressupostos. Sempre ho explico: si algú fa una proposta que nosaltres no veiem, això no ens farà canviar el nostre pressupost, però sí que estem disposats a incorporar aquelles propostes amb les quals coincidim. A més, segurament això també reflecteix el valor que els grups de l’oposició donen a determinats projectes, perquè són estratègies per a la ciutat.
Cada cop hi ha més ciutadans que diuen sentir-se insegurs, especialment en alguns barris. Entén aquesta preocupació?
Puc entendre aquesta preocupació perquè, al final, dins del desenvolupament de la nostra vida quotidiana, la seguretat és una part molt important. Sentir-se segur a la ciutat i al teu entorn immediat per poder desenvolupar la teva activitat diària és molt important, i per tant entenc aquesta preocupació.
És veritat que a finals de l’any 2024 vam tenir un repunt amb alguns delictes a locals comercials i amb vehicles violentats, i és veritat que aquest repunt es va produir. Però també hem reaccionat: hem coordinat molt bé les actuacions de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra. Hem fet intervencions i operatius de paisà a les nits per detenir les persones que cometien aquests delictes. De fet, ho hem aconseguit: hem detingut diverses persones en aquest àmbit.
En algunes ocasions, la legislació no ens ha acompanyat i aquestes persones han tornat a sortir al carrer ràpidament i fins i tot han tornat a delinquir. En altres casos, no, perquè el jutge havia imposat sentències de prohibició d’entrada al municipi i això ens ha ajudat. Per això, com a alcalde, reivindico que, sobretot en els casos de multireincidència, ens caldria una reforma legislativa que ens ajudés a evitar que això es torni a produir.
Dit això, precisament en el primer trimestre del 2025 hem aconseguit reduir el nombre de delictes amb aquestes intervencions. També és veritat que, amb motiu de la celebració de la Junta Local de Seguretat, va assistir-hi la consellera d’Interior, Núria Parlón, i vaig tenir l’oportunitat de comentar aquesta situació amb ella i demanar-li l’ampliació d’efectius de Mossos d’Esquadra a la Comissaria d’Esplugues, alineada amb la voluntat de l’Ajuntament d’ampliar també el nombre d’efectius de la Policia Local.
Per tant, entenc la preocupació, però vull donar tranquil·litat als ciutadans i ciutadanes que reaccionem, que intervenim i que volem mantenir la tranquil·litat que sempre havíem tingut a Esplugues.
Fa només uns dies publicàvem a Esplugues.digital que el nostre municipi és, segons el portal Idealista, la ciutat amb el preu mitjà de lloguer més alt de Catalunya. Quines mesures està prenent el govern municipal per revertir aquesta situació i garantir un accés més just a l’habitatge?
Nosaltres ja fa temps que venim treballant amb la possibilitat de crear habitatge de protecció oficial a la ciutat. Ho fem de manera molt important a través de l’ARE Montesa, on estem parlant de més de mil habitatges de protecció oficial, un 70% dels quals serà de lloguer. També tenim altres promocions en altres zones de la ciutat, amb les quals podrem arribar als 1.200 habitatges. És un número molt important, fins i tot per sobre de la demanda que tenim actualment de sol·licituds d’habitatge de protecció oficial a Esplugues.
Després, també acompanyar la ciutat, tenint en compte que són zones tensionades, especialment pel preu del lloguer. Hem d’aprofitar la legislació que hi ha a Catalunya, aplicar-la a la nostra ciutat i intentar evitar aquest creixement de preus. També vull traslladar que, més enllà d’Esplugues i dels rànquings que puguin sortir alguna vegada, en què som una ciutat que acostuma a estar a la part alta, és un problema general de la societat i crec que hem fet els deures i que veurem els resultats.
Un cop s’acabi l’ARE Montesa, hi ha previsió d’altres projectes de construcció d’habitatge?
Sí, especialment ja estem treballant en la creació d’habitatge dotacional, que es pot fer en sòl d’equipament, però sobretot que estan orientats a determinats col·lectius amb necessitats concretes o específiques. És semblant als habitatges que ja tenim, com els 64 habitatges destinats als joves, on només poden accedir-hi menors de 35 anys. Estem parlant de lloguers amb serveis inclosos d’uns 650 euros aproximadament. La nostra voluntat és crear-ne més, especialment orientat a la gent jove, però també a persones grans o a famílies monomarentals, que també tenen moltes dificultats per accedir a un habitatge.
Fa poques setmanes es va produir el desallotjament dels horts de Can Cervera, una finca amb dècades d’història i una situació complexa. Què depara aquest espai per a la ciutat?
Bé, he de començar recordant que es tracta d’una finca privada, molt gran, que durant molt de temps la propietat havia permès que moltes persones grans cultivessin petits horts. Però això ja fa uns anys que es va acabar, i l’activitat que es produïa ara tenia poc a veure amb això. S’hi feien celebracions de festivitats i àpats amb condicions sanitàries molt deficients, totalment il·legals i amb qüestions molt qüestionables des del punt de vista de la seguretat.
A més, a poc a poc, s’hi havien anat incrementant activitats que fins i tot havien portat delinqüència. Nosaltres, com a Ajuntament, havíem reclamat a la propietat que això s’havia d’acabar i que calia netejar l’espai, i finalment això s’ha produït ara. Puc assegurar que els veïns i veïnes de Can Vidalet estan molt més tranquils, dormen millor, més segurs i sense haver de suportar el que s’havia convertit en un focus de problemes.
La voluntat de l’Ajuntament és que aquest espai es converteixi en una zona urbanitzada que formi part de la ciutat. El que estem dissenyant amb la propietat és el que anomenem, a nivell europeu, un ecobarri. No és un lema ni una cosa de moda, sinó que parlem d’un ecobarri perquè volem un barri sostenible: sostenible des del punt de vista dels habitatges, sostenible per la seva mixticitat d’activitats, és a dir, que hi hagi llocs de feina, equipaments, habitatge, i sobretot, que hi predomini l’espai verd i de gaudi per a la ciutadania.
Ara que un dels gratacels del Porta Barcelona ja està aixecat, quin balanç en fa l’equip de govern pel que fa a la seva integració en el model de ciutat?
Jo crec que el model és poder generar una ciutat d’oportunitats en la qual es pugui viure amb qualitat de vida i que la nostra identitat també sigui la cohesió social i el civisme. Però el més important és que tinguem oportunitats a la ciutat per desenvolupar el projecte de vida de qualsevol persona, des de tots els àmbits i des de tots els punts de vista. És a dir, que puguem tenir residències, un espai públic de qualitat, equipaments que ens permetin tirar endavant aquelles necessitats que puguem tenir: equipaments esportius, culturals… tot el que sigui necessari. També, si tenim possibilitats de crear ocupació en l’entorn més immediat, fer-ho.
Aquest projecte de Porta Barcelona el que pretén és precisament generar aquesta possibilitat d’ocupació en el seu entorn, vinculada a l’Hospital Sant Joan de Déu, que actua com a motor. I amb les possibilitats que té la ciutat per la seva història vinculada a la indústria farmacèutica i a les ciències de la salut, creiem que aquí hi ha una gran oportunitat per a la ciutat de crear aquesta ocupació i que és un benefici per a la ciutat.
Amb l’adquisició de l’Espai Corberó i el Monestir de Montsió, i la construcció del nou Teatre Auditori, quina és la previsió del govern per dinamitzar-los i acostar-los a la ciutadania?
En tindrem, de noves, i l’Espai Corberó a poc a poc va sent un exemple en aquest sentit. Jo estic molt convençut que aquests espais els hem d’entendre com a equipaments ciutadans, i per tant la ciutadania ha de tenir-hi accés. Però també és veritat que el patrimoni l’hem de posar en valor i l’hem de cuidar, com passa a qualsevol altra ciutat. Tenim exemples a Barcelona amb grans monuments i espais artístics que es posen en valor i que cal preservar. Així doncs, el seu accés i les activitats que s’hi desenvolupin han de ser, d’alguna manera, regulats o controlats, però també hem de fer que la ciutadania se’ls pugui sentir seus.
En concret, i amb especial il·lusió en el meu cas, amb l’adquisició del Convent de Montsió, voldria que abans d’acabar el mandat això ja sigui una realitat pel gaudi de la ciutadania. Estem treballant perquè aquella façana de Can Casanovas i del convent, que fins ara estava oculta als ulls de la ciutadania, perquè nosaltres només la vèiem des del carrer Montserrat, la puguem obrir. Volem que els magnífics jardins de Can Casanovas i del convent siguin el primer pas que fem accessible per al gaudi de tothom.
La Festa Major de Sant Mateu és un moment clau que ha generat discrepàncies en els darrers anys. Quin model de Festa Major defensa l’equip de govern? Preveu canvis en el format?
Jo crec que la Festa Major és el moment de més trobada de la ciutadania al voltant de les nostres senyes d’identitat com a ciutat. També és un moment per a l’oci i per gaudir de la ciutat, però sobretot per fer-ho en comunitat. Hem d’aspirar a trobar-nos com a ciutadania als espais públics, per gaudir-ne i de les activitats que programen les entitats i també el propi Ajuntament. Per tant, per a mi, la Festa Major té molt sentit des d’aquest objectiu i, per tant, les activitats que programem han d’anar en coherència amb aquest objectiu.
No poden ser activitats que excloguin ningú ni que facin que algú senti que no pot participar, per la raó que sigui, sigui per percepció o per altres motius. Això també vol dir que Ajuntament, entitats i ciutadania ho hem de fer de manera coordinada, consensuada i dialogada. Si no, és evident que això que estic demanant és molt difícil de complir si ja en la seva organització no participem tots amb aquesta visió. Aquest és el model que defensem.
En aquest sentit, crec que, respecte al que s’ha produït els darrers anys, efectivament hem de fer canvis i millorar aquesta sintonia, en benefici del conjunt de la ciutadania d’Esplugues. Estic segur que és el que volen les entitats, el que vol l’Ajuntament i el que vol tothom. Per tant, treballarem en aquesta línia, introduirem canvis o millores que aniran en aquesta direcció, i estic convençut que tindrem una gran Festa Major.
Quines són les fites que vol aconseguir abans d’acabar el mandat?
Bé, és difícil, però respon una mica al que he expressat també durant l’entrevista. Jo el que vull és generar una Esplugues d’oportunitats, d’oportunitats per a tothom, on tothom tingui el seu espai per viure i per desenvolupar el seu projecte de vida. I que, a més a més, ho fem en un espai digne, de qualitat, i que sigui un espai de convivència, de relació, de xarxa.
Crec que les nostres ciutats han de ser amables, properes a la ciutadania i facilitadores de l’enteniment. Això té a veure amb l’urbanisme que fem, amb els espais públics que creem i amb les activitats culturals que impulsem. Tots aquells projectes que hem anat repassant i que crec que tenen tot el sentit per complir aquest objectiu són, una mica, el que perseguiré durant aquest mandat i espero que la ciutadania així ho reconegui.
