Iban Salvador: “Avui Esplugues té la dotació policial que hauríem d’haver tingut fa dos anys”
Han passat dos anys des de les eleccions municipals del 2023, i a Esplugues de Llobregat el mandat ha estat marcat per relleus polítics, pactes de govern, grans inversions culturals i també moments de tensió social.
Des d’Esplugues.digital continuem la sèrie d’entrevistes als líders polítics del municipi. Després de parlar amb Jordi Pérez, portaveu d'Esplugues En Comú Podem, és el torn de Iban Salvador, portaveu de Junts a l’Ajuntament.
Fa just dos anys, Junts recuperava la presència al consistori després de quedar-se fora l'any 2019. Com valora aquests resultats?
Home, a nosaltres existir ens agrada, ho celebrem moltíssim. Penseu que d'un a dos regidors hi ha diferència, però entre tenir representació o no, ho és tot. Poder representar els nostres votants al consistori és un honor i un plaer, i esperem fer bona feina.
Com recorda aquests primers mesos després de les eleccions?
Els recordo molt difícils, perquè no havíem estat al mandat anterior i, per tant, tot ens venia de cop i de nou. A més, era un dels pressupostos més elevats que havia tingut mai la ciutat, i això ens obligava a entomar moltes qüestions de pes. El govern s’ha dividit entre 12 regidors, però jo estic sol, i tinc tota la ciutat per davant. Això implica una gran responsabilitat. Hem de seguir tots els temes, estudiar cada proposta i decidir si cal votar-hi a favor o en contra. I això, amb només una persona, és tot un repte.
El setembre del 2023 s'inaugura el nou mercat de la Plana amb només tres parades i un bar. Molts dels antics paradistes van optar per obrir un local a peu de carrer. Què creu que va provocar aquesta situació?
El fracàs dels dos mercats, tant el de la Plana com el de Can Vidalet —que és un cas germà, perquè es van fer amb la mateixa legislació, els mateixos operadors i quasi al mateix temps— ve per la falta d'empatia d'aquest govern d’atendre el que necessitaven els nostres paradistes. S'han trobat amb una legislació fèrria que no s'ha adaptat. De fet, ara, i també per pressió nostra, s'ha modificat el reglament perquè les licitacions a les noves parades es puguin reduir de 50 anys a un o dos, per facilitar-ne l’accés.
Però avui hi ha paradistes que han sortit del mercat i els hem perdut. Han acabat exiliant-se fora del sostre municipal, i això em posa molt trist. Aquest govern no ha estat capaç, no de captar nous paradistes, sinó ni tan sols de mantenir els que ja hi eren i volien continuar. S’ha posat per damunt l’interès d’una gran marca que opera mercats, i s’han deixat tirats els paradistes. Això ens fa molt de mal.
Quines alternatives hauria proposat el vostre grup per evitar aquesta situació o donar-li una millor sortida?
Primer, davant la dificultat econòmica per renovar les concessions, l’Ajuntament hauria d’haver avalat els crèdits que els paradistes necessitaven per seguir. I que ningú s’escandalitzi: no es tracta d’avalar operadors privats perquè sí. Parlem de persones que fa més de 14 anys que esperaven aquest nou mercat treballant en una tenda de campanya. Se’ns han fet grans, molts han hagut de tancar sense poder traspassar ni jubilar-se com cal.
El mercat que hem acabat tenint té una planta amb sostre alt, escales altíssimes, dificultats constants. I si avui no és ple és perquè no és un espai amable. Un bon mercat, si és bo, s’omple sol. Can Vidalet està com a molt al 50% de capacitat, i a la Plana només hi ha tres parades. Per tant, és un desastre i una situació molt trista.
Seguint amb les inversions, l’octubre del 2023 es va presentar el projecte 4x100%, que pretén millorar 220 carrers de la ciutat. Com valora la seva execució?
Nosaltres valorem que es corre massa. I això vol dir que hi ha un color polític que té el poder suficient per dur a terme una transformació accelerada, que pretén canviar Esplugues per una altra cosa. Una ciutat on els grans laboratoris, els centres comercials, les marques líders es converteixin en una part fonamental dels ingressos municipals. Però s’estan deixant enrere els valors.
El projecte 4x100% reflecteix aquesta voluntat de canviar la ciutat en molt poc temps, tan ràpid que la ciutadania no tindrà temps de ser-ne conscient ni de participar-hi de forma efectiva. I això és un risc: que d’aquí poc ens trobem amb una ciutat irreconeixible, on hàgim deixat enrere la imatge, l’urbanisme, la cultura, les entitats i el teixit social.
Perquè si canvies un carrer, és que abans no estava bé. Llavors, què ens diu aquest anunci de reforma de 220 carrers? Que no s’ha fet la feina durant anys? O que es vol fer un canvi deixant enrere la manera tradicional d’entendre la ciutat, simplement invertint molts diners de cop.
El gener del 2024 l’escenari polític d’Esplugues canvia. Tot i tenir majoria absoluta, el PSC decideix incorporar Esplugues En Comú Podem al govern municipal. Com valora l’acord i quin creu que n’és el motiu?
Bé, el motiu és que una regidora del grup socialista trenca files amb la seva formació, passa a ser no adscrita i el govern es queda en minoria. Pel que fa a valoracions, jo no soc aquí per jutjar les raons d’uns o altres. Si el govern ha trobat un soci que considera confiable amb els comuns, és la seva decisió. Nosaltres som aquí per defensar les nostres idees, el nostre programa i mirar pel bé de tots els espluguins i espluguines. No volem entrar a valorar el que fan els altres, més enllà d’aportar tot el que creiem que pot enriquir el debat i les polítiques públiques.
Un dels episodis que no podem deixar de comentar és el desallotjament de l’edifici conegut com El Barco, probablement una de les crisis socials i polítiques més importants dels darrers anys d’Esplugues. Hi ha alguna decisió d’aquells dies que, si hagués estat al govern, hauria pres d’una altra manera?
Absolutament totes. Crec que el desallotjament de El Barco es va fer de la forma més cruel i apàtica que he vist mai fer a una administració. Fa pocs anys que estic en política, però he treballat en moltes administracions des de patronals, entitats i altres àmbits, i mai havia vist una actuació així: arrencar la gent de casa seva en una hora, plovent, sense un pla clar... És que no hi ha cap que ho pugui justificar.
Cal entendre que no parlem només de les 138 persones afectades, sinó de 46.000 espluguins sota un govern que és capaç de maniobrar així contra la seva pròpia gent. I no eren ocupes, eren llogaters, eren ciutadans d’Esplugues amb tots els drets. Se’ls ha tractat malament.
No pot ser que qui ha de cuidar de tots nosaltres sigui capaç de fer una cosa tan bèstia com aquesta. Hem estat al costat del veïnat del Barco des del principi, ajudant en tot el que hem pogut. I un any després, encara han de venir al ple a reclamar indemnitzacions que l’Ajuntament mateix els havia reconegut i que encara no han cobrat. Crec que és un dels episodis més indignes que ha viscut aquesta ciutat.
Com valoreu el relleu i el llegat de la Díaz?
Positivament. L’anterior alcaldessa era una persona d’un tracte molt difícil. Em vaig treure un pes de sobre el dia que vaig adonar-me que no saludava cap portaveu. Em pensava que només no em saludava a mi, però no tenia ni l’educació de saludar a cap dels altres.
El relleu, tot i produir-se dins la mateixa formació i amb el mateix projecte, ha comportat un canvi positiu en les formes. Ara hi ha una relació de treball i de diàleg molt més amable. I només per això, vull agrair a l’Eduard que avui sigui ell qui estigui al capdavant, en lloc de l’alcaldessa anterior. El tarannà és més amable, sens dubte. El projecte, no. El projecte és exactament el mateix.
Darrerament es va aprovar el pressupost més alt de la història d'Esplugues, 74,6 milions d'euros. Per què el seu grup va votar-hi a favor?
Vam votar a favor perquè ja hem marcat una línia molt clara entre els dos alcaldes que hem tingut aquest mandat. Quan ens presentem a les eleccions, tots els partits tenim un programa, i els pressupostos són els diners que poden fer possibles les idees que proposem.
Ens vam trobar amb un alcalde que ens va obrir la taula i les orelles. Vam fer propostes i vam aconseguir incorporar-ne un 70% dins els pressupostos. Això, en política, és molt difícil. Hi havia temes de seguretat, habitatge, joventut... i tots hi tenien cabuda. Davant d’aquesta situació, vam fer un vot de confiança condicionat a un seguiment trimestral dels compromisos. I, fins avui, no ho estem fent malament.
I quina d'aquestes inversions valora amb més entusiasme?
Amb més entusiasme? És difícil triar-ne una. Però possiblement la vinculada a la seguretat. Sempre dic que, si asseus tots els polítics en una taula i els preguntes què és important, tots diran el mateix: la seguretat, els joves, la gent gran… La diferència està en quines prioritats reals estableixes i amb quins recursos les acompanyes.
Nosaltres ja denunciàvem al programa electoral que la dotació policial a Esplugues estava 33 agents per sota del que consideràvem adequat segons la població. I alguna raó devíem tenir, perquè des de les eleccions no hem parat de fitxar policies. Avui, Esplugues té la dotació policial que creiem que hauria d’haver tingut fa dos anys.
I la seguretat no és només sous, també són equipaments, vehicles, serveis... Crec que aquesta ha estat una de les inversions més ben orientades.
Quina ciutat s’imagina vostè per a Esplugues?
Jo m’imagino una ciutat on els veïns no hagin d’estar preocupats per si un okupa se’ls fica a casa i els fa la vida impossible. La majoria dels okupes són problemàtics. Sí que hi ha una minoria de famílies que només busquen un refugi, però la realitat —i les dades que sí tenim— és que molts generen problemes: cultiven marihuana, fan soroll, punxen la llum, trenquen coses i deixen els pisos en molt mal estat. Per tant, després de la seguretat, les prioritats són dues i estan molt relacionades: ocupació i reincidència.
Hi ha una cosa que sovint no es diu: segons la llei catalana d’habitatge, els pisos buits poden ser requisats per dedicar-se a lloguer social, i això ens sembla bé. Però per accedir-hi cal passar per serveis socials, fer un estudi i acreditar la necessitat. Si tenim pisos disponibles, es poden assignar a qui ho necessiti. Fins i tot els dels grans tenidors, si cal. Ara bé, quan hi ha ocupacions irregulars d’aquests pisos, aquestes persones estan saltant-se la cua. Estan ocupant habitatges que podrien anar destinats a famílies que sí estan seguint el procés. I la resta, molts cops, són delinqüents que fan malbé les comunitats. Això no ho podem permetre.
Per això des del Congrés i des del Parlament estem impulsant una llei antiockpació que permeti a les administracions desallotjar en tres dies aquells ocupants que generin problemes.
Creus que les mesures del govern municipal són suficients per garantir un accés més just a l’habitatge?
Absolutament no. I, de fet, et diré quan vaig dir que sí. Fa 20 anys. Ja tinc una edat, i aleshores, des del món associatiu juvenil, vaig donar suport a les polítiques d’habitatge d’aquest Ajuntament. En aquell moment, hi havia pisos de lloguer públic per a joves a 180 euros al mes, amb un màxim de 7 anys. També hi havia pisos de compra per 180.000 euros, però amb una clàusula que impedia fer-hi negoci: si volies vendre’l, l’Ajuntament tenia dret a recuperar-lo pel mateix preu i destinar-lo a un altre jove. Això era un model responsable i útil.
Aquell model, però, el govern actual l’ha abandonat. Avui el que es fa és regalar sòl d’Esplugues a promotores privades, a canvi que facin algun pis de protecció oficial. Se’n prometen 1.200, però fa 20 anys també se’n van prometre 1.000 i, si som sincers, potser n’hem vist un centenar.
El problema és que aquest habitatge protegit es ven a preus del 50% del mercat, però amb el mercat com està, això continua sent inaccessible. El pis més econòmic de protecció oficial avui a Esplugues es ven per 315.000 o 325.000 euros. Com pot ser això assequible per a un jove?
El model d’habitatge actual és lamentable. No només no afavoreix l’emancipació, sinó que abandona un model que sí havia funcionat. Aquell sí que el vaig defensar i el tornaria a defensar. I era un model amb límits clars: si tens 7 anys per emancipar-te, espavila’t, perquè després vindrà un altre jove que també ha de tenir l’oportunitat. Això era fer política pensant en tothom. El que tenim ara, no em serveix.
Què opina el seu partit sobre la construcció dels gratacels a la Porta Barcelona, a Ciutat Diagonal i Finestrelles?
Tots som víctimes d’un projecte que es va signar l’any 92. Mentre l’Ajuntament no ortorga la llicència, encara pot jugar més o menys segons el que digui l’ordenança, però un cop otorgues la llicència, ets esclau. Som víctimes d’això.
Una altra cosa és: quines compensacions poden rebre els veïns, empreses o comerços si es veuen afectats per la implantació d’un centre comercial? Jo, en una etapa anterior, vaig intentar que una part dels ingressos i impostos que genera el centre comercial es repartís amb el comerç local. Però no me’n vaig sortir. Ni jo, ni ningú. I avui encara no es fa.
Llavors, què opino? Que som víctimes d’alguna cosa i que, com a mínim, hauríem de poder destinar els recursos que generen aquests projectes per arreglar altres coses.
Creu que s’està fent una bona gestió dels projectes culturals com el Monestir de Montsió, l’Espai Corberó o el nou auditori?
No, no crec que s’estigui fent una bona gestió. El nostre ajuntament ha de gestionar la nostra vida quotidiana: la neteja, les carreres, el dia a dia... No ha de convertir-se en una empresa de lloguer d’espais privats per a rodatges audiovisuals. Per això ja hi ha operadors privats. L’ajuntament no ha d’obrir supermercats, com tampoc ha d’obrir farmàcies ni comprar estudis de televisió per treure’n un rendiment. Aquesta no és la seva funció. A més, això acaba derivant en funcionaris públics fent feines que no els pertoquen. És un error important.
Sobre l’auditori, nosaltres estem d’acord que Esplugues en necessita un. Ara bé, el que s’està construint no és l’auditori que necessitem. És una estructura megalítica, sobredimensionada, fruit més de l’ego d’alguns que de les necessitats reals de la ciutat. Serà el més gran de la comarca i, probablement, una obra que no s’entendrà si no s’explica dins de l’època del "jo vaig fer això".
El projecte va començar amb un pressupost de 24,6 milions d’euros. Només amb la redacció inicial, ja es va encarir un 8%. I encara no s’havia posat una sola pedra, només s’havia aixecat un llapis. No em vull ni imaginar com acabarà la despesa final.
És un projecte faraònic que no respon a la realitat de les necessitats d’Esplugues. I si a tot això hi sumem la polèmica pel nom que se li vol posar, la cosa encara s’agreuja més. Hi hauria d’haver consens. L’auditori hauria de portar el nom d’un artista, o bé anomenar-se senzillament “Auditori d’Esplugues”, que ens integraria a tots. Però posar-li el nom de Carmen Chacón, una exregidora socialista que sí, va ser ministra i va fer coses bones, però que no és ni artista ni ha tingut vinculació amb la cultura, és convertir aquest espai en la tanca publicitària més cara de la història, pagada amb diners de tothom.
Per tot això, no podem donar suport a aquest projecte. Ens sembla sobredimensionat i mal orientat, i entenem que s’està utilitzant políticament des d’una posició de majoria absoluta.
Quin model de Festa Major defensa vostè?
El que teníem, però amb respecte. El pregó el pots fer a la sala de plens o el pots fer al balcó, però l’has de fer a l’Ajuntament. El que no té sentit és que utilitzis el poder que tens per ser govern per convertir el pregó en una festeta privada d’amics, amb invitació només per a uns pocs, tancats allà, i després dir que és el pregó de la festa de tots. El pregó ha de ser a la plaça de l’Ajuntament, amb totes les entitats i tota la ciutadania que lliurement vulgui venir i gaudir de la festa.
No té cap sentit haver acabat amb dos pregons. Hi ha pobles on aquestes rivalitats existeixen, però és que hem acabat com aquells pobles amb dos mocadors de dos colors, amb dos pregons, un d’oficial i un d’alternatiu, i gairebé amb dues festes. No té sentit. Per tant, quin és el nostre model? El que teníem, però ordenat i amb respecte, amb representació per a tothom.
Quines són les fites que vol aconseguir abans d'acabar el mandat? I si hagués de resumir els projectes dels propers dos anys en un minut, què ens diria?
Les fites... N’hem explicat unes quantes i, per tant, crec que amb el tema de la residència, l’ocupació, la seguretat, el comerç, els mercats... ja faríem un bon camí. I també cuidar una mica més el tema de les inversions: no fer-ne tantes alhora, que al final tanta obra per aquí i per allà no saps ni on aparcar i potser ni dormir. És una miqueta dur.
El més important, penso jo, és que la gent se senti ben atesa des del seu ajuntament, que sàpiga que és una casa que ens ha de cuidar a tots. I una cosa que disfrutem molt és quan ens trobem amb la gent pel carrer, i a vegades tenim l’oportunitat de preguntar-los o que ells ens adverteixin que alguna cosa els preocupa i poder actuar.
I amb això acabaria, perquè, al final, crec que l’Ajuntament ha de ser un referent per a tots nosaltres, on hi ha persones que es preocupen per nosaltres i que, facin la feina que facin, ho fan perquè pensen que així viurem tots millor.
