Jordi Pérez: “Hem de lluitar perquè Esplugues no deixi de ser un poble”
Han passat dos anys des de les eleccions municipals del 2023, i a Esplugues de Llobregat el mandat ha estat marcat per relleus polítics, pactes de govern, grans inversions culturals i també moments de tensió social.
Des d’Esplugues.digital continuem la sèrie d’entrevistes als líders polítics del municipi amb Jordi Pérez, portaveu d'Esplugues En Comú Podem i regidor d'entorn natural i biodiversitat.
Com valoren els resultats electorals de fa dos anys, en què van mantenir els dos regidors obtinguts el 2019?
Bé, dintre del que va passar en aquelles eleccions, jo crec que van ser uns bons resultats. Si mires els resultats que van tenir les forces d’En Comú i En Comú Podem en municipis del voltant, nosaltres vam resistir força bé.
Una altra cosa és l’aspiració, evidentment, tots els grups polítics volen tenir més vots i augmentar el nombre de regidors, però una altra cosa és la realitat que et trobes en el context. Hi havia molts municipis on es van perdre vots, i nosaltres vam aguantar força bé dins d’aquest escenari.
Per tant, el resultat no és l’ideal, no és el que volíem, però donat el context, el vam considerar positiu.
Com recorda aquells primers mesos després de les eleccions i què és el que els va portar, finalment, a pactar amb el PSC?
Després d’acabar les eleccions, vam fer una reflexió dins del grup polític. Li vam proposar al PSC que, de cara a la propera legislatura, podíem treballar plegats. Tenir només dos regidors i estar a l’oposició, per nosaltres, arriba un moment que no és del tot útil, perquè volem impulsar el màxim possible del nostre programa. És cert que el PSC tenia 11 regidors i nosaltres 2, però igualment volíem governar, perquè som una força que vol ser a govern, que vol participar.
Com a comuns, tenim la voluntat de fer política, d’intervenir el màxim possible. I per això governem a la majoria de municipis on som. A Cornellà, per exemple, ja fa anys que estem en un govern on el PSC té majoria absoluta. Per tant, tenir o no majoria absoluta no ha de ser un impediment per obrir el govern. Ho vam veure també com una oportunitat de reflectir millor la diversitat política, especialment en l’àmbit municipal. Mai havíem entrat a govern i volíem intentar canviar aquesta dinàmica, veure què podíem aconseguir, tant per nosaltres com per a la ciutadania.
Hi ha qui diu que el PSC ja ho tenia pensat per compensar la marxa de Forgas, però fixa’t que a les primeres persones amb qui nosaltres vam parlar, l’estiu del 2023, va ser amb l’Edu i la Sara. En aquell moment, el que va passar finalment ni se l’imaginava ningú. Dit això, no va ser una decisió meva només, òbviament. Vam fer assemblees, vam fer reunions, tot això es va fer cap a l’octubre, i al desembre vam tornar a parlar amb el PSC, ja amb un mig acord. Finalment, al gener és quan entrem al govern.
La col·laboració forma part de la nostra manera de fer política, i creiem que va ser útil. Per això vam entrar.
Quina valoració en fan amb la perspectiva que dona el temps?
És positiu, perquè hem entrat i estem fent feina per la gent. Hi ha coses que no es veuen, evidentment, perquè hi ha aspectes de confidencialitat i no pots explicar tot el que passa. Quan vas a una comissió o a determinats espais com a membre del govern, pots forçar més, pots defensar millor, tens informació i coneixes millor com funciona l’Ajuntament.
La feina que estem fent és positiva. Estem treballant en àmbits com la salut, l’entorn natural o l’atenció a les persones. Hem ampliat activitats, participem en el Pla Local de Salut, hem impulsat el primer Pla de Biodiversitat, hem fet l’Aula Ambiental a Can Vidalet, i tenim en marxa el projecte d’horts comunitaris a l’ARE Montesa. També podem parlar del tercer CAP: vam impulsar-ho, es va posar sobre la taula, i ara s’està treballant, quan semblava un tema que s’havia oblidat. També hem participat en projectes com el de prevenció de l’obesitat infantil, entre altres.
En els pressupostos, s’ha augmentat la partida per a l’atenció domiciliària i la millora de les escoles, dues demandes nostres. També han pujat els convenis per a totes les entitats de la ciutat, cosa que valorem molt positivament. Som conscients de la força que tenim: som dos regidors i el PSC en té deu. Per tant, per trencar una relació de govern caldria que es traspassés alguna línia vermella important. De moment, no ha estat el cas.
És el nostre projecte de ciutat? No, evidentment que no. Això es confrontarà a les eleccions. És llavors quan cada força política ha de defensar el seu model de ciutat. Però, amb la força que tenim ara mateix, la valoració que fem és bastant positiva.
El setembre del 2023 es va inaugurar el nou mercat de La Plana amb només tres parades i un bar. Molts antics paradistes van optar per obrir un local a peu de carrer. Què creu que va provocar aquesta situació?
Aquí, com en tantes coses, hi ha diversos factors i, com sempre, tenim la nostra visió i després hi ha la visió que al final s’imposa. Primer de tot, el model de mercat està en crisi, no només aquí, sinó a molts municipis.
La gent ja no compra com abans. La gent jove no fa cua, no va al mercat a demanar que li tallin d’aquí o d’allà, estan més acostumats a anar al supermercat i agafar la safata. A més, hi ha un envelliment dels paradistes, que també dificulta el relleu generacional. Això no només passa aquí, passa a Porto, a Barcelona, i ha passat també a Esplugues.
Dit això, sí que és veritat que, en el nostre parer, si haguéssim estat al govern abans, hauríem acompanyat més els paradistes. Hi ha qui diu que no volien continuar, però nosaltres hauríem estat molt més a sobre per acompanyar-los. També és veritat que el nostre model seria que el mercat fos municipal, i que els paradistes tinguessin una cessió d’ús per treballar-hi. Ens agradaria que fossin persones del mateix poble, gent formada que pogués tenir una oportunitat dins del mercat.
A banda d’això, els mercats s’han d’ajudar, s’ha de buscar com incorporar altres serveis, com pot ser l’àmbit gastronòmic. Aquí volem incidir, i veure si podem tirar-ho endavant, també amb una mica de formació. Seria important oferir cursets de cuina, de compra, de consum de producte local dins del mercat, perquè la gent s’hi acostumi i torni a comprar-hi.
Ara toca fer tot el que calgui per revitalitzar el mercat, i la nostra aposta seria un mercat municipal i obert, però evidentment no tenim 10 regidors per poder-ho decidir nosaltres sols.
Seguint amb les inversions d’aquest any, a l’octubre es va presentar el projecte 4%, que pretén millorar els 220 carrers de la ciutat. Com valora aquesta execució?
Jo ho valoro de manera positiva. La percepció que té la gent és que la ciutat cada vegada està pitjor a nivell urbanístic, amb degradació de carrers, i que calia donar-hi un tomb. L’obligació de qualsevol municipi és millorar l’espai públic.
Ara bé, els terminis i la manera com es fan les obres, ja sé que hi ha gent que es queixa. Però això passa a tothom. Qui ha patit una obra a casa sap que s’allarguen i no són agradables.
Tot i això, crec que és un bon projecte, una bona aposta per millorar la ciutat.
El desallotjament del Barco va ser una de les crisis socials i polítiques més rellevants dels darrers anys a Esplugues. Lamenta alguna de les decisions que es van prendre?
Nosaltres acabàvem d’entrar al govern i ens vam trobar la situació ja molt avançada. No era una herència nostra. El nostre posicionament ha estat sempre el mateix: el Barco havia d’acabar desapareixent, però les persones havien de tenir una sortida digna.
Quan es va rebre un informe tècnic que alertava d’un perill imminent d’esfondrament, qualsevol alcalde hauria signat el desallotjament. Ara bé, és evident que l’actuació va evidenciar mancances de totes les administracions. Es va fer tot el que es va poder, però hi ha aspectes que s’haurien pogut gestionar amb més sensibilitat.
El problema de fons és l’accés a l’habitatge, un dèficit estructural a tot Catalunya. A Esplugues, si ara tenim pisos socials, és perquè ho vam impulsar als pressupostos. També hem treballat amb la Generalitat per unificar criteris a les taules d’emergència i que altres municipis puguin ajudar en situacions com aquesta.
Quan l’Ajuntament va demanar habitatges a la Generalitat, no en van arribar. Tampoc del sector privat. Això ho hem de dir. I sobre la proposta d'Esquerra de mantenir el Barco com a habitatge, és inviable legalment: l’edifici estava expropiat precisament per no ser habitatge.
Com va viure vostè aquells dies?
Molt malament. Soc una persona que empatitza, que ha estat sempre al servei públic, i vaig patir molt per la situació de les famílies.
El que també em va doldre és que hi va haver gent propera que no ens va donar el suport que esperàvem. Ens podrien haver demanat més ajuda o col·laboració, però no van venir ni a proposar alternatives.
El 2 d’octubre, Eduard Sanz va ser nomenat alcalde d’Esplugues. Com valora aquest relleu i el llegat de Pilar Díaz?
No m'extrendré en el llegat de Díaz perquè evidentment, des del nostre punt de vista, hi ha coses que no hauríem fet mai, com el Pla Caufec. Però, deixant de banda les diferències ideològiques, també crec que a vegades se l’ha criticada massa a nivell personal, i no s’ha reconegut prou que va ser una dona que va fer política en un moment en què no era gens fàcil.
El canvi d’alcalde em sembla positiu. Nosaltres sempre hem tingut la idea que a la política no s’hi ha de ser tota la vida. Dues o tres legislatures com a màxim. Quan estàs 18 o 24 anys al mateix càrrec, potser és massa. Crec que la política és un lloc on cal venir a aportar, però no hauria de ser una professió per sempre.
Pel que fa a Eduard, el conec personalment, hem compartit molt de temps a la Junta de Portaveus, i crec que té un tarannà diferent. És algú que coneix bé la ciutat, ha estat vinculat molts anys a la cultura i altres àrees, i això es nota. Dit això, evidentment, el PSC continua sent el PSC. Hi ha projectes estructurals que segurament no canviaran, però sí que notem diferències en les formes i en la sensibilitat amb alguns temes.
Cada cop hi ha més ciutadans que diuen sentir-se insegurs, especialment en alguns barris. Entén vostè aquesta preocupació?
Sí, l’entenc. La seguretat és un tema molt ampli, i crec que actualment molt poca gent se sent del tot segura, ni a la feina, ni en el futur, ni en el context internacional. Si mirem al món, estem en un moment de guerres i inestabilitat. I, evidentment, si et roben al teu barri, no et sents segur.
Ara bé, també crec que és una percepció global. Jo vinc dels anys 70, d’un barri obrer molt castigat per la droga i la crisi. Vam créixer, vam estudiar, vam anar a la universitat… És a dir, les dificultats es poden entomar, i s’han d’entomar bé. El que no podem fer és caure en el desànim, ni permetre que es creïn guetos.
La inseguretat no es resol només amb més policia. És un tema de comunitat. Cal que tota la comunitat s’hi impliqui. Els Mossos i la policia local han de fer la seva feina, però també calen polítiques socials. Ajudar la gent a tenir feina, habitatge digne, i que les associacions de veïns puguin intervenir per millorar la convivència.
A Esplugues hi ha problemes concrets, però no crec que sigui una ciutat insegura. De fet, si preguntéssim a la majoria de la gent, fins i tot a la que ve de fora, crec que la percepció general és que Esplugues és segura.
Fa uns dies publicàvem a Esplugues Digital que el nostre municipi és, segons el portal Idealista, la ciutat amb el preu mitjà de lloguer més alt de Catalunya. Quines mesures està prenent el govern municipal per revertir aquesta situació i garantir un accés més just a l’habitatge?
El govern municipal ha fet passos importants, com la compra de pisos socials, una línia que es manté i s’ha reforçat pressupostàriament. Cada cop tenim més pisos de titularitat municipal, i això és positiu. També tenim una oficina d’habitatge que funciona bé, ofereix informació, dona ajuts i acompanya les persones amb problemes relacionats amb l’habitatge, i això també és fonamental.
L’ARE Montesa és l’altre gran projecte, amb un nombre important de pisos protegits previstos. Però cal que es faci complint la llei d’habitatge, i controlant que els pisos no quedin buits, que els lloguers no pugin més del que toca, i que els pisos turístics estiguin regulats. De fet, potser caldrà valorar una taxa turística més elevada per revertir els beneficis cap a l’habitatge social.
Mirant més enllà, creiem que caldrà un pla local d’habitatge més profund i contundent. Potser serà una de les propostes per al proper mandat. Però també som conscients que, a nivell municipal, tenim límits. Esplugues és molt densa, queda poc espai, i no podem créixer gaire més. Caldrà una estratègia metropolitana per resoldre-ho, i que l’Estat faciliti la sortida al mercat de pisos assequibles i de lloguer raonable.
Finalment, apostem per un model allunyat de l’especulació. Els habitatges els han de construir cooperatives o empreses públiques, no promotors que només busquin el màxim benefici.
Parlant d’urbanisme i construcció, també hem de parlar de Ciutat Diagonal i Finestrelles. Pocs mesos després de les eleccions es va començar a aixecar el primer gratacel de Porta Barcelona. Quina és la posició del seu partit?
No és el nostre model, ni ho ha estat mai. Qui tingui memòria sap que nosaltres sempre ens hi vam oposar, des del primer moment, amb col·lectius com l’Ateneu i Cal Suís. No compartim aquesta idea de ciutat amb macrohabitatges, hotels i grans torres. Creiem que això acaba generant segregació urbana. Ara es parla que, a Barcelona, es permetrà a les promotores pagar una compensació en lloc de fer el 30 % d’habitatge social. Això és una manera de separar rics i pobres per barris.
Nosaltres sempre vam defensar que era un espai de transició cap a Collserola, edificable sí, però d’una altra manera. I ni el model ni l’estètica actual ens agraden. Tampoc ens ajuda com a ciutat. La majoria de la població treballadora d’Esplugues no pot viure en aquests habitatges, i això és un problema de futur. Ara el projecte ja no es pot aturar. Legalment està en marxa i consolidat. El que hem de fer és veure com conviure-hi i intentar influir en el que encara es pugui decidir.
Hem de lluitar perquè Esplugues no deixi de ser un poble. Ara amb el hub vindrà molta gent qualificada a treballar, però no hem d’oblidar que aquí hi viu gent de tota la vida, gent treballadora, que no hauria de veure’s expulsada de la ciutat per no poder pagar-s’hi un habitatge.
Esplugues està vivint una etapa de transformació amb projectes com l’Espai Corberó, el Monestir de Montsió o el nou Teatre Auditori. Creu que s’està fent una bona gestió en aquest àmbit?
Crec que s’estan posant pedres, s’està obrint camí. Una ciutat que es vol obrir a la resta ha de tenir espais com aquests, i l’Auditori pot donar un potencial molt fort. Si el sumem a l’escola de música i dansa, crec que pot ser una de les millors de la comarca.
Pel que fa al Monestir de Montsió, encara hem de veure quin ús final tindrà, però és una oportunitat molt valuosa. I amb l’Espai Corberó, tot i que al principi vam mostrar reticències, entenem que aconseguir aquell espai pel preu que es va plantejar era una bona oportunitat per sumar patrimoni artístic i cultural.
Ara bé, cal donar utilitat cultural a tots aquests equipaments. Des del nostre grup, sempre hem defensat que hi hauria d’haver una gestió més clara, potser des d’una empresa municipal, que organitzi i articuli tota l’oferta cultural de forma coherent.
També és fonamental no oblidar la cultura popular. Cal donar suport a les entitats i a la cultura que ja existeix al municipi. A més, ens agradaria disposar d’un centre cultural amb usos diversos, a l’estil de Barcelona. Un espai amb activitats per a tothom, on la gent jove també pugui fer música, tenir sales d’assaig...
També és una mancança clara que Esplugues no tingui una sala de cinema. No parlo de veure blockbusters, sinó d’una sala petita, de cinema de qualitat. Sant Feliu ho té, i aquí ho hauríem de tenir també.
La Festa Major de Sant Mateu és un dels moments més importants del calendari local. Ara bé, els darrers anys algunes decisions han generat debat. Quin model de festa major defensa vostè?
Jo distingeixo dues coses: la Festa Major i el pregó. Pel que fa a la festa en si, ha de ser participativa i amb nivell. No soc dels que defensen concerts de 'triunfitos', ho dic clarament. Crec que Esplugues té prou capacitat econòmica per oferir una festa major potent, amb una programació cultural adequada i atractiva.
Sobre el pregó, hauria de ser un acte unitari i obert a tota la ciutadania. Ara s’està treballant per trobar una fórmula que funcioni i crec que se’n sortirà. També cal entendre que el pregó no és un acte polític, i que hi ha altres espais per fer política. La Festa Major ha de ser per a tothom.
Sobre les xiulades o altres episodis dels darrers anys, no hi entraré, però crec que amb responsabilitat, podem recuperar un model de pregó on hi participin totes les entitats i que reflecteixi la pluralitat del poble.
Les festes són per gaudir, per compartir i per sentir-te part d’Esplugues.
Abans d’acabar, li demanaré un exercici de síntesi. Quines són les fites que vol aconseguir abans d’acabar el mandat i, si hagués de resumir els propers dos anys en un minut, què ens diria?
Crec que hem de continuar en la línia que estem seguint. Hi ha projectes que ja estan en marxa i el nostre objectiu és consolidar-los i reforçar-los. En salut, el repte és avançar en el tercer CAP, previst pel 2028, i seguir impulsant millores. En medi ambient, el Pla de Biodiversitat tirarà endavant, igual que el projecte dels horts comunitaris.
En l’àmbit de l’habitatge, hem de millorar els ajuts al lloguer i seguir treballant perquè l’accés a un habitatge digne sigui real. L’ARE Montesa és una peça clau, tant pel que fa a l’habitatge com als equipaments. També hem de començar a pensar com es pot desenvolupar la zona de Can Cervera, tot i que no sabem si hi haurà prou temps en aquest mandat per abordar-ho.
Els pròxims dos anys, el repte és clar: consolidar les polítiques socials i ambientals que hem començat i seguir fent d’Esplugues una ciutat més habitable, més justa i més cohesionada.
Nota: Aquesta entrevista forma part de la sèrie de balanç de mig mandat amb els representants dels grups municipals d’Esplugues, publicada seguint l’ordre dels resultats electorals del 2023. L’entrevista amb el Partit Popular, que havia de publicar-se abans d’aquesta, es publicarà finalment al final de la sèrie per motius d’agenda en el calendari de gravació.
