Roger Martínez: “L’habitatge és el gran repte del país i a Esplugues encara més: no podem estar contents de tenir el lloguer més car de Catalunya”
Han passat dos anys des de les eleccions municipals del 2023, i a Esplugues de Llobregat el mandat ha estat marcat per relleus polítics, pactes de govern, grans inversions culturals i també moments de tensió social.
Des d’Esplugues.digital continuem la sèrie d’entrevistes als líders polítics del municipi. Després de parlar amb l’alcalde Eduard Sanz, és el torn de Roger Martínez, portaveu d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament.
L'any 2023 van passar de quatre a tres regidors. Com valora els resultats?
Bé, van ser unes eleccions que van ser difícils pel nostre partit en el conjunt de Catalunya. I en aquell moment, en la nit electoral, recordo que em vaig sentir decebut, però després, pensant-hi millor, doncs ens vam adonar que, en aquest context que havia estat dificultós pel nostre partit, doncs que les coses les havíem salvat bastant bé.
Perquè vam passar de quatre regidors a tres, però sí que és veritat que entrava un regidor de Junts que en la legislatura anterior no en tenien. És a dir, que al final, en l’espectre dels partits independentistes, quedàvem amb quatre regidors igual. Per tant, dins d’una baixada que era previsible, doncs me’n vaig adonar una mica amb el temps que la cosa no havia anat pas tan malament.
I, en definitiva, jo crec que vam tenir votant nou aquí i que potser una mica la dinàmica nacional va ser que el nostre votant es va abstenir i això ens va afectar. Però, vist des d’una certa perspectiva, és prou positiu.
Com definiria l’inici d’aquesta legislatura?
Jo al principi de la legislatura la recordo dura i difícil. Recordo plens molt moguts, sobretot. És a dir, més enllà de les qüestions del dia a dia, com deies, de les inversions i tot això, recordo un ambient molt crispat. I, a mesura que la cosa va anar avançant, encara es va agreujar, sobretot a partir que fa un any es va produir la crisi del desallotjament del Barco, molta gent venia a protestar als plens... Un ambient bastant crispat, realment.
Què creu que va provocar la situació amb el nou Mercat de la Plana, inaugurat amb només tres parades i un bar?
Els paradistes no estaven del tot satisfets amb com s’havien fet les coses i, al final, se’n van anar a treure les seves botigues al carrer. I això té una cara molt negativa de cara als mercats municipals, que cal reconèixer que no és un aspecte només d’Esplugues, sinó que està passant a molts llocs, que potser s’han de reformular. I els camins són diversos, però en aquest sentit l’Ajuntament no se n’ha sortit.
Però ha tingut una altra cara de la moneda que és més positiva, que és que el barri de la Plana s’ha convertit en un eix comercial —que ja ho era—, però tots aquests paradistes del mercat que s’han posat a l’eix del carrer 8 de març i als voltants generen molta vida. La qual cosa demostra que aquests comerços eren i són viables, i que potser les coses no s’han fet prou bé, però perquè jo també tinc la sensació que els mercats, com deia abans, s’han de reformular.
Per tant, en algun moment haurem de entomar aquest debat i decidir què fem amb els mercats amb una perspectiva de futur, que ha de ser per força innovadora, i ens l’hem de pensar bé. Perquè potser s’han de dedicar a la restauració, però s’ha de tenir en compte que hi ha restauració al carrer i que podria generar competències i descontentaments. S’ha de treballar molt bé, però s’ha de treballar amb una mentalitat innovadora i una visió nova que, de moment, no estem veient.
Com valora el projecte 4x100% i la seva execució?
Aquesta idea del 4x100% a mi em sembla que és màrqueting polític, que pot estar més o menys ben fet. El nom em sembla desafortunat perquè sembla un percentatge i sembla que sigui una comissió de temps antics, de quan governava Convergència. I la idea —és a dir, 4 anys 100% dels carrers— és evident que és una idea que és irrealitzable. No poden fer obres al 100% dels carrers d’Esplugues, i s’acabarà demostrant. I, per tant, el que hi ha al darrere —que em pot semblar raonable— és intentar vestir d’alguna manera el que ha de fer, el que és l’obra de govern lògica d’un ajuntament, que és fer el manteniment dels carrers.
En aquest sentit, s’estan fent obres, s’estan fent millores, però també hem de tenir en compte que hi ha zones que s’estan tensionant bastant i que la gent està una mica cansada de tantes obres. Evidentment, les obres generen molèsties. De vegades són molt necessàries, de vegades poden ser fins i tot discutibles. Hi ha veïns —fins i tot va venir un veí al ple— a queixar-se de les obres que havien fet al seu carrer, que no acabava d’entendre per què s’havien fet.
Com valora l’acord pel qual Esplugues en Comú Podem s’incorpora al govern municipal el gener del 2024, tot i la majoria absoluta inicial del PSC? Quin creu que en va ser el motiu?
Aquí va haver, d’entrada, una discrepància, un conflicte molt greu a dins del PSC entre l’alcaldessa del moment i la regidora Sara Forgas. D’entrada, ens van comunicar que la senyora Forgas deixava les seves responsabilitats de govern, va quedar com a regidora... Es veia venir algun tipus de trencament. I en aquell moment entra al govern Esplugues en Comú Podem, que no era inesperat, perquè el dia de la constitució del nou ajuntament el portaveu, el senyor Pineda, es va oferir ja —és a dir, que ja s’oferia l’entrada.
Al final, tota aquesta operació ha donat un aspecte una mica com de salvavides de la majoria, perquè quan la senyora Forgas efectivament va acabar passant a regidora no adscrita, va abandonar tant el partit com, evidentment, el seu lloc dins del govern municipal, la majoria absoluta es perd i entren els Comuns a fer la crossa, a donar-li aquest suport.
Quina empremta hi estan deixant? Jo no la detecto massa, la veritat. Crec que no estan aconseguint que es vegi que hi ha els Comuns dintre del govern, perquè jo no estic veient grans diferències. Però ells sabran per què ho fan, i és perfectament legítim i lícit que ho facin. Des d’aquest punt de vista, màxim respecte.
El desallotjament del Barco ha estat una de les crisis socials i polítiques més importants dels darrers anys a Esplugues. Hi ha alguna decisió d’aquells dies que, si vostè hagués estat al govern, hauria fet diferent?
Jo probablement hauria demanat un segon informe a alguna altra instància. Això pràcticament segur. No puc dir al 100% si amb l’informe que tenien hauria desallotjat l’edifici. Quan l’alcalde argumenta això —i l’antiga alcaldessa també ho argumentava— ho puc arribar a entendre, i potser ho hauria fet. Però segur que hauria demanat un segon informe, i un tercer si hagués calgut.
Van ser dies molt durs i a nosaltres ens ha costat moltes coses, a tenor de tot això que ha passat amb l’edifici del Barco. Però la pura veritat és que hem estat l’únic partit que, des de fa molts anys, ens vam posar a treballar i a intentar pensar solucions que les majories de govern no han adoptat ni tan sols s’han plantejat mai. I nosaltres, al final, el fet d’haver-nos posat al costat de les famílies del Barco i dels veïns ho hem hagut de pagar sentint-nos dir coses que estaven una mica fora de lloc, com que nosaltres havíem donat falses esperances o que havíem promès coses que no es podien fer, que eren irrealitzables.
El que hi ha hagut és una falta de voluntat política de buscar-li alguna solució. I si al final no es podia fer res, ja potser ens hauríem posat d’acord. Però no hi ha hagut valentia, no hi ha hagut imaginació, no hi ha hagut una voluntat de voler-se mirar les coses d’una altra manera. Però perquè el govern ja tenia un relat i ja tenia un objectiu —que és legítim, des del punt de vista, per mi, és equivocat, però legítim— que era tirar l’edifici a terra. I es va precipitar tot en un informe del qual jo, repeteixo, n’hauria demanat un altre. I després, en vista del que diguessin els dos informes, doncs hauria actuat.
Com valora el relleu a l’alcaldia d’Esplugues, amb l’Eduard Sanz assumint el càrrec el 2 d’octubre de 2024 i el llegat de Pilar Díaz?
És el tipus de relleu que sol fer el PSC, a mig mandat o amb els mandats començats. Jo crec que és un relleu que s’hauria d’haver produït ja a les eleccions, perquè la senyora Díaz portava molts anys i hi havia aquesta crispació latent que deia abans, que jo crec que ella va gestionar bastant malament des d’aquest punt de vista.
I llavors, a conseqüència de les eleccions catalanes i del govern que es configura a la Generalitat, acaba apareixent un càrrec i la senyora Díaz acaba anant-se’n a fer una altra tasca dins del govern de la Generalitat i acatant la decisió del seu partit. Però jo crec que és un relleu que arriba una miqueta tard, però que, en certa manera, el valoro positivament.
Hi ha qui diu que s’està notant un nou tarannà en l’alcaldia. Està vostè d’acord?
Sens dubte, sí, perquè les persones són diferents. I llavors, jo tinc un contacte i una relació amb el senyor Sanz que no l’he tingut mai amb la senyora Díaz. Això és cert. I crec que hi ha una actitud una mica més d’escoltar i una mica més de dialogar.
Crec que el govern és menys personalista. El govern de Díaz era molt personalista i hi havia un protagonisme de l’alcaldessa tota l’estona. I aquesta és una marca que al PSC li està costant deixar enrere, perquè en els plens municipals no sentim ningú més del PSC que no sigui l’alcalde o la portaveu. I aquesta dinàmica es manté. Crec que seria positiu que sentíssim els regidors de govern, que ens expliquessin coses, que se’ls preguntessin coses als plens. I això encara no està passant. Potser n’han d’aprendre encara.
Però sí que, com li deia abans, ho valoro més positivament i veig que es respira d’una altra manera. Evidentment, nosaltres som conscients de qui està governant i que és el mateix partit i que tenen idees molt semblants, però sí que les maneres són una mica diferents. I això sí que ho valorem positivament.
Darrerament es va aprovar el pressupost més alt de la història d’Esplugues, de 74,6 milions d’euros. Per què el seu grup va votar-hi a favor?
Nosaltres feia des del 2015 que no votàvem favorablement uns pressupostos. I el nostre vot ve motivat per aquest canvi, segurament. Perquè vam creure que era un bon moment per introduir propostes nostres, ja que percebíem que hi havia una mica més d’escolta. A partir d’aquí estenem la mà, i aquest és un punt de partida pels propers anys i pels propers pressupostos. A partir del grau de compliment que hi hagi, nosaltres podrem valorar si ha valgut la pena o si no. Per nosaltres, segurament, era molt més fàcil votar que no. Però creiem que la nostra actitud des de l’oposició ha de ser escoltar, si volem que ens escoltin. Nosaltres hem de tenir una oposició d’escoltar.
Quines inversions o despeses del pressupost valoren amb més entusiasme?
Home, l’entusiasme és una mica difícil, perquè el tema de l’auditori, per exemple, ja fa molts anys... Ja no podem estar gaire entusiasmats. En tenim ganes, que hi hagi un auditori, però sí que es respira uns aires d’inversions molt grans que tenen a veure amb la cultura a Esplugues, i això és molt important.
Aquí nosaltres hem d’apretar molt perquè es faci bé i perquè es faci d’una manera professional. Aquests espais culturals tan importants ens ha de posar en el mapa. I hem d’aconseguir que Esplugues sigui un pol d’atracció de tot allò que tenim a l’entorn, no les podem fer només mirant-nos a nosaltres cap endins. Hem de donar espai a la cultura popular, a la cultura tradicional, a la cultura pròpia d’Esplugues, a les entitats d’aquí. I hem d’aconseguir programacions culturals potents que ens obrin.
Perquè Esplugues és el gran desconegut tant de l’àrea metropolitana com del Baix Llobregat. És a dir, quan es fan llistes, de vegades surten poblacions del Baix Llobregat als telenotícies i tal... i Esplugues s’esmenta molt poc. I estem a tocar de Barcelona, i fem frontera amb Barcelona i amb l’Hospitalet, que són les dues ciutats més poblades de Catalunya. I perquè Esplugues més enllà dels Portes Barcelones i de tots aquests projectes que ens generen bastant menys entusiasme hi hagi una altra cara de la moneda que sigui la cultural.
Cada cop hi ha més veïns que manifesten sentir-se insegurs a Esplugues. Entén aquesta preocupació?
La puc entendre, però crec que hi ha elements estranys que estan actuant de manera perversa en això. Em refereixo a determinats partits i fins i tot a alguns comptes de xarxes socials que es dediquen a explotar aquest tema d’una manera sensacionalista, d’una manera bastant grossa des del meu punt de vista, i bastant primària.
Jo penso que, en general, a Esplugues es viu bé en el sentit de la seguretat. Passen coses, evidentment que passen coses —com a tot arreu. I en allò que passi, si les coses van malament i les dades són negatives, nosaltres ens hem de posar a exigir, a demanar i a fiscalitzar perquè la cosa millori. Però jo crec que s’està fent de tot plegat un gra massa, i em sembla perillós. Perquè al final veus que el que s’acaba criminalitzant és l’immigrant, i això ens preocupa molt.
Veig amb preocupació que Junts, com a partit, està fent una deriva motivada per la por que tenen a l’Aliança Catalana cap aquí. Jo crec que el senyor Salvador, en el nostre cas a Esplugues, ho està contenint una mica, però és un tema que em preocupa molt.
I bé, al capdavall, aquests vídeos que es veuen són coses que han passat a Esplugues. Però jo també, fa dos estius, per casualitat, una matinada vam veure persones que s’enfilaven a la façana de l’edifici davant d’on vivim, al barri de la Plana. I no ho he tret a les xarxes socials, i no n’he fet cap ús que no fos el d’anar-me’n als Mossos a portar les imatges —que és el que vaig fer.
Jo crec que no cal amagar les coses, no cal mentir, però tampoc cal exagerar. I llavors, estic una mica amoïnat amb aquest tema, però estic més amoïnat per la repercussió que té que no pas per la repercussió real. Evidentment, qui és víctima d’un delicte ho pateix, i ho pateix molt.
Les dades que ens han donat en l’últim trimestre indiquen que hi ha hagut una millora, i jo m’he de creure les dades. I segur que hi haurà dades millors i dades pitjors, i quan siguin dolentes s’haurà d’actuar. Però no m’agrada el caire que estan agafant algunes coses en aquest tema.
Fa uns dies publicàvem a Esplugues Digital que, segons Idealista, Esplugues és la ciutat amb el preu mitjà de lloguer més alt de Catalunya. Creu que les mesures del govern municipal són suficients per garantir l’accés a l’habitatge?
Aquest és el problema més greu que tenim. Segurament molt més greu que el de la seguretat, sense cap mena de dubte. El problema és que Esplugues aviat no s’hi podrà viure. Cada vegada que es parla d’aquest tema, ens parlen dels pisos que es faran a l'ARE Montesa. Això està molt bé i estem contents que es facin, però ens agradaria saber cap on anem més enllà d’això. I aquesta resposta encara no l’hem obtinguda.
Hi ha un pla del govern de fer 50.000 habitatges protegits a Catalunya, pel qual els ajuntaments han hagut de cedir uns terrenys, etc. A Esplugues no sabem això cap on va. Com es reflectirà aquest pla de la Generalitat des del nostre govern municipal o en el nostre àmbit? Quins terrenys s’han cedit i per fer què? És una pregunta que hem fet i que continuarem fent.
El problema que tenim és de país, però també ve derivat d’un model urbanístic d’Esplugues que no és el que nosaltres volíem. Aquí tenim la Porta Barcelona, on s’han fet uns habitatges de superluxe que en això no hi ajuden. A més, canviaran una mica la demografia d’Esplugues. Anem cap a una ciutat d’expats, potser? No es pot descartar. I això sabem què passa: això gentrifica.
A Esplugues tenim molt problema d’espai, justament. I per tant, hem de buscar potser en els espais dels horts de Can Cervera, que és un espai privat, però que segurament s’hi acabarà construint. Potser és dels pocs espais que ens queden, i ens hem d’espavilar una mica amb el tema de l’habitatge públic o de preu, entre moltes cometes, assequible.
Creu que s’està fent una bona gestió de l’àmbit cultural a Esplugues, tenint en compte l’Espai Corberó, el Monestir de Montsió i el futur Teatre Auditori?
No n’estic segur. Nosaltres hem demanat una gestió professionalitzada i creiem que hi hauria d’haver una empresa pública de gestió cultural. I de moment això no està passant. És una de les coses que nosaltres hem demanat també com a condició dels pressupostos. I, per tant, si això no es compleix, doncs haurem de canviar de posició.
Tampoc crec que s’estigui fent una mala gestió, de moment. Ara només el que veiem és que tenim l’Espai Corberó, que és un espai que està donant molts diners a l’Ajuntament perquè es lloga per molts actes privats i per gravar-hi anuncis, i tot això està bé. Però falta una mica més d’obertura cap a la ciutadania. Ens diuen que s’està fent, que s’està actualitzant tota la part d’instal·lacions elèctriques, adequant-les perquè siguin segures per ser visitables.
L’Auditori encara no el tenim. Quan el tinguem, en podrem parlar. I amb Montsió vam tenir l’alegria de salvar aquell espai, de comprar-lo, d’evitar que allà s’hi fes un hotel de luxe. Però tampoc sabem massa què és el que s’hi farà.
En els darrers anys, algunes decisions sobre la Festa Major de Sant Mateu han generat debat i discrepàncies dins del teixit veïnal i associatiu. Quin model de festa major defensa vostè?
Oberta a la gent. La Festa Major en si no és que estigui malament, però l’inici de la Festa Major —que és un moment que la gent espera amb molta alegria i amb molta ànsia— s’ha estat gestionant, des del nostre punt de vista, malament des de fa uns quants anys.
Això que s’ha fet de tancar-ho, nosaltres no hi hem estat d’acord i no hi hem acudit. I si es continua fent així, tampoc hi anirem. Això també ho vam posar als pressupostos. Estem al mes de maig... M’agradaria tenir notícies que encara no tinc. En principi, l’actitud del govern era de fer aquest canvi, i semblaven molt decidits i semblava que anaven cap aquí. Estic esperant notícies en aquest aspecte.
Però és evident que la festa, i l’inici de la festa, ha de ser obert a tothom. Puc entendre que hi hagués un malestar pels xiulets que es produïen, i que hi hagués un cert sector que aprofitava per crear conflicte. Però no em sembla motiu suficient com per tancar-ho. Ben fàcilment es podria haver fet un pregó com es fa en moltes ciutats: el pregó es fa al saló de plens, se surt al balcó i no es dona ocasió ni de xiular.
Però s’ha de trobar el camí perquè no hi hagi aquesta divisió. Fins i tot veies mocadors de diferents colors. Particularment, fins i tot en aquest tema, a mi se’m va dir que això s’acabaria, i espero que així sigui. Per tant, ha de ser una festa oberta i unida.
Quines són les fites que vol aconseguir abans d’acabar el mandat?
L'últim tema que hem tractat: recuperar la Festa Major, que sigui el màxim d’oberta i el màxim de sentida per a tothom.
Començar a veure el futur d’aquesta gestió cultural dels espais que tenim, que estem construint o que aviat tindrem —i veure-hi una direcció ben clara.
I en l’àmbit de l’habitatge, tenir alguna idea de cap on anirem més enllà de l’ARE Montesa. Perquè l’habitatge és el gran tema. És el gran tema de tot Catalunya, i a Esplugues encara més, quan tenim notícies que som la ciutat amb el lloguer més car de mitjana. Doncs, home, no podem estar-ne orgullosos ni contents d’això.
I, per tant, què m’agradaria? Que en aquests propers dos anys aquestes dades es poguessin revertir d’alguna manera. Que hi hagués un projecte més clar.
