La 22a edició incorpora la Guita Trapella i consolida un espectacle en constant renovació
Tothom coneix la llegenda de Sant Jordi. Però, a Esplugues, aquesta història va molt més enllà del drac, la princesa i la rosa. Es converteix en una història diferent, una que combina dansa, teatre i, en l'edició d'enguany, fins i tot impressió 3D. I és que, des de fa 22 anys, l'Esbart Vila d'Esplugues porta la llegenda a l'escenari amb una condició: cada dos anys l'equip s'hi posa de zero. Això vol dir guió nou, aventura nova i personatges nous.
Una feinada que es mesura en mesos de feina voluntària, però que any rere any mobilitza famílies espluguines i omple els carrers i equipaments del poble. Potser la innovació constant i l'immens talent de l'entitat és el que converteix l'obra, any rere any, en una de les cites culturals més arrelades i esperades del municipi.
Tres cavallers, un drac i una història reinventada
La 22a edició va tenir lloc el passat dissabte 25 d'abril a la pista coberta del Pou d'en Fèlix. Se'n van fer dues sessions: la primera, accessible, va comptar per tercer any consecutiu amb interpretació en llengua de signes catalana i va prescindir de la pirotècnia; la segona, ja entrada la tarda, va oferir l'espectacle en la seva versió completa.
Sota la direcció de Sofia Rodríguez, que ha coescrit el guió amb Marta Saez, l'edició d'enguany presentava una nova aventura protagonitzada per tres joves cavallers —en Jordi, la Bruna i en Bernat— que han de superar diverses peripècies abans d'enfrontar-se al drac de la llegenda. L'obra combina escenes teatrals amb balls de dansa tradicional catalana —element central de l’entitat— i té un to clarament humorístic, amb situacions còmiques i personatges caricaturescs.
La dansa, element central de qualsevol esbart, vertebra l'espectacle de principi a fi a través de coreografies signades per Alba Moreno, Marta Laiseca i Anna Osí, que alternen amb les escenes teatrals per donar forma a un espectacle híbrid difícil de classificar.
Una de les constants de l'espectacle és l'obertura a altres entitats del municipi. Enguany, la novetat ha estat la incorporació de la Guita Trapella, la nova bèstia de foc del municipi, com a personatge de l'obra. En edicions anteriors ja hi havien participat altres entitats, com els grups de percussió Drums i Atabalats, els castellers o la colla gegantera, que habitualment porta o cedeix la Fal·lera, el drac d’Esplugues.
Impressió 3D i artesania voluntària
Una de les singularitats d'aquesta edició és la incorporació d'elements fabricats íntegrament en impressió 3D a l'Esplulab, el laboratori de fabricació digital d'Esplugues de Llobregat. La responsable d'aquest treball ha estat Mònica Aguilà, que l'any passat va descobrir l'Esbart com a figurant i que enguany ha assumit un rol central en la producció material de l'espectacle.
Aguilà ha treballat ininterrompudament i en règim de voluntariat des de finals de febrer, dissenyant i fabricant, entre d'altres peces, els antifaços dels personatges principals per a l'escena del ball de màscares —cadascun pensat per reflectir la personalitat del seu portador—, així com elements d'attrezzo de gran format que han exigit imprimir per peces i muntar manualment, ateses les limitacions dimensionals de les impressores. Tot plegat, amb l'assessorament i el suport de l'equip d'EspluLab que, segons assegura la Mònica, "no només es mostren disposats a ajudar als seus usuaris, sinó que també aporten les seves idees".
Les dues grans representacions d'Esplugues
L’altra gran cita teatral del municipi amb una filosofia similar són els Pastorets, que també aposten per reinventar-se cada any amb una nova història i nous elements escènics. Tant l’Esbart com els Pastorets comparteixen aquest esperit de renovació constant i es tenen un gran respecte mutu, esdevenint així les dues grans representacions anuals que destaquen per aquesta capacitat d’evolucionar sense perdre l’essència.
De fet, enguany hi ha hagut una connexió especialment visible entre ambdues produccions, amb diversos intèrprets que participen en totes dues. Tal com destaca la Sofia, aquests participants “han fet les seves aportacions, tant en el guió com en la personalitat del seu personatge o ajudant a prendre decisions escèniques”, una experiència que, assegura, es nota molt en el resultat final i que l’equip valora i agraeix especialment.
Per acabar, des de l’organització animen tothom qui en tingui ganes a sumar-s’hi. Tal com asseguren la Sofia i la Mònica, "no hi ha millor manera de viure-ho que des de dins". Un recordatori que, amb ganes, qualsevol pot acabar trobant el seu lloc dins l’espectacle.
