Xavier S. Cantallops: “No hem d'oblidar qui som i d'on venim”
Fa un any vaig aterrar a Esplugues (una terra aleshores poc coneguda per a mi) després de 10 anys vivint a Sant Feliu de Llobregat, Esplugues era, per la meva percepció, només la porta d'entrada a Barcelona. Un lloc de pas, molt poblat, que no semblava tenir l'esperit de poble; des de la distància i el desconeixement, Esplugues em semblava més una barriada de Barcelona que un municipi del Baix Llobregat.
No soc historiador, així que demano disculpes si dic alguna barbaritat (o més d’una). Pel que tinc entès, Esplugues era una vila petita a principis de segle XX (no arribava als 1.500 habitants) que va experimentar una transformació brutal. Primer, amb el boom de la migració castellano/andalusa als anys 60 i 70 i després, amb una forta reordenació urbanística arran dels Jocs Olímpics del 92, que, segons molts, va destruir l'essència de la vila.
Una de les coses que més em crida l'atenció d'Esplugues és la pluralitat de nacionalitats que hi conviuen en plena harmonia. Catalans, castellans, llatinoamericans, i una gran diversitat de
comerços regentats per persones d'origen asiàtic (xinesos, hindús, pakistanesos o bengalins,
entre d'altres) i magrebins del nord d'Àfrica. Curiosament, no he vist gaires subsaharians a
Esplugues.
Tot i aquesta riquesa cultural, també em sorprèn la poca freqüència amb què se sent parlar
català al carrer, al tramvia o a l'autobús. Fins i tot, m'ha arribat a molestar alguna vegada que,
en un establiment d'atenció al públic (sigui un bar, un estanc, una fruiteria, un basar o una
botiga de mòbils), la persona que m'atén em digui clarament que no m'entén si li parlo en
català, forçant-me a canviar al castellà per evitar conflictes. Hem arribat a un punt en què ens
han fet creure que la culpa és nostra per parlar la nostra llengua.
Vivim a Esplugues, una vila fronterera amb Barcelona, una de les ciutats més consolidades en aquest segle XXI de cara als reptes de la globalització. Molta gent dels cinc continents pot venir i passar de ser desconeguts a convertir-se en veïns teus. Però no hem d'oblidar qui som i d'on venim.
La flama catalana d'Esplugues
És per això que vull fer un gir radical en aquest escrit i felicitar la Coordinadora d'Entitats de Cultura Popular d'Esplugues. I més ara, just després de les festes de Santa Magdalena. M'ha encantat veure com, en una ciutat com Esplugues, a més de tenir un teixit associatiu molt important, hem pogut gaudir de mostres de cultura popular d'altres terres dels Països Catalans: des d'una tonada de xeremia i “tamborino” típics de Mallorca, que es va sentir al vermut de dissabte, fins a la Muixeranga d'Algemesí, l'aportació del País Valencià al patrimoni cultural immaterial de la humanitat, reconeguda per la UNESCO.
Sí, he dit Països Catalans. I això és fàcil de dir aquí, on, tot i sentir parlar poc català, tenim una avinguda amb aquest nom. Però fora de Catalunya, aquesta expressió sovint genera rebuig. “Ni són països ni som catalans”, et diran algunes persones de les Illes Balears (si us plau, no digueu “ses illes”) o del País Valencià (els al·ludits preferiran “Comunitat Valenciana”).
Però, en efecte, Esplugues ha demostrat que, tot i ser una vila globalitzada que viu al costat de Barcelona, té un teixit associatiu consolidat que va germinant, demostrant que molts dels seus residents mantenen encesa la flama d'una vila ben catalana.
Seria fantàstic veure com això evoluciona i no es limita només a les jornades festives i a un petit espai que va de l'Espluga Viva al Robert Brilles o la plaça de Santa Magdalena. Tant de bo s'expandeixi per tots els barris populars d'Esplugues (El Gall, Montesa, Can Vidalet, disculpeu si me'n deixo cap) i, per què no, a la resta de municipis fronterers amb Esplugues on l'impacte de la Barcelona globalitzada és important (especialment Cornellà, l'Hospitalet i Sant Joan Despí).
Però això no es farà només fent un escrit a Esplugues.digital. No he vingut a donar sermons, sinó a felicitar a tota la gent activa i activista d’Esplugues.
Dit tot això, deixeu-me dir que estic molt content d'haver triat viure a Esplugues.
