El carrer Josep Anselm Clavé, conegut com el carrer del Sucre, conserva la memòria de Can Clota entre fàbriques, refugis i vida veïnal
El carrer de Josep Anselm Clavé és molt més que una via de pas a Can Clota. Antic camí rural, escenari d’anècdotes veïnals i pulmó industrial del barri, aquest carrer conserva viva la memòria d’un dels espais més singulars d’Esplugues. Conegut durant dècades com el carrer del Sucre, a causa d’una fàbrica que hi havia al seu inici, encara avui alguns veïns en fan servir el nom popular.
En el llibre “Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues” de Roser Camps (2017) trobem el testimoni clau d'en Màrius Vilatersana, veí nascut a Can Clota l’any 1928, que hi ha viscut tota la vida i hi conserva records que van del primer refugi antiaeri fins a la fabricació de cava clandestí.
Un nom compartit a mig país
Com passa a molts municipis catalans, el carrer rep el nom del polític i compositor Josep Anselm Clavé i Camps (1824-1874), fundador del moviment coral i impulsor del cooperativisme obrer. A Esplugues, el bateig oficial va tenir lloc el 7 de febrer de 1910, quan el carrer del Vinagrer, tal com es coneixia popularment el primer tram, va passar a dir-se carrer d’Anselm Clavé.
Tot i això, al llarg de la seva història, el carrer ha tingut molts noms: carrer de Nat (1889), antic camí de l’Hospitalet, carrer del Sucre... noms que expliquen usos, oficis i costums del veïnat.
Entre vaques, vinagre i sucre
El primer tram, entre la carretera Reial i l’antic escorxador, ja era transitat en època rural. Hi havia una vinagreria, una vaqueria reconvertida en taller mecànic, l’Acadèmia Catalunya, i la casa del pintor Rafael Sebastià, alcalde republicà durant la Guerra Civil.
Aquest sector, com recorda en Màrius, “era un lloc tranquil, aïllat entre barrancs, on els sopars a la fresca i les tertúlies entre veïns eren habituals”.
Les “tres germanes” i les cases amb jardí
El carrer es va urbanitzar parcialment entre les dècades de 1920 i 1930, gràcies a la parcel·lació de terres de la família Fàbregas. Les primeres casetes les van aixecar famílies com els Oriol, Vilatersana, Sanahuja i Giné, conegudes com les tres germanes. La majoria eren cases baixes amb jardinet, i tot i les dificultats dels anys de guerra i postguerra, el carrer va créixer com un petit microcosmos obrer.
Un barri entre la indústria i la memòria
Amb el pas dels anys, el carrer es convertí en un eix industrial de Can Clota. Empreses com Sociedad General de Farmacia (fabricant de l’Urodonal), Rocador, Soler Almirall (les Boles) i Ràdio Odeon van marcar època, i van ser l’inici de la vida laboral per a molts joves. El 1951 es pavimenta tot el carrer; el 1957 s’aproven obres de millora, i es comença a plantar arbrat, tot i que l’espai era encara estret.
A partir dels anys vuitanta, la crisi industrial va fer que la majoria d’empreses tanquessin. Avui, en alguns dels antics edificis, hi ha serveis mèdics com el Cetir.
Bombardejos, refugis i infància entre conills i estels
Un dels episodis més colpidors que recull el llibre és el del refugi construït al barranc per protegir-se dels bombardejos durant la Guerra Civil. Els avions "paves" passaven en direcció a Barcelona, i els veïns van cavar a deshores un túnel amb diverses boques. S’hi van instal·lar metralladores, i el combat va durar tot un matí.
També hi ha espai per a les anècdotes: la d’un cometa fet amb fil de telèfon que va tocar una línia d’alta tensió, deixant dos nens inconscients; el drapaire Pere Gelabert i el seu burro Josep, que repartia cava per Nadal; o el sabater Pepe i la seva dona Elisa, que tenyien sabates de negre per als enterraments.
Un carrer que manté viva la història de Can Clota
El carrer de Josep Anselm Clavé, batejat amb un nom il·lustre, però conegut per molts com el carrer del Sucre, és avui un eix verd i residencial del barri de Can Clota. El recorregut arborat amb pruneres, xicrandes, pereres i oliveres recorda els antics camps i garrofers del voltant. Tot i els canvis, conserva un esperit de barri: un lloc on els records col·lectius, i la memòria oral de veïns com en Màrius, ens ajuden a entendre com era l’Esplugues que va créixer entre fàbriques, camins i jardins.
A més, actualment aquest carrer també forma part del carril bici que connecta el centre d'Esplugues amb l’Hospitalet, reforçant el seu paper com a via de pas i com a espai per a la mobilitat sostenible.
📚 Aquest article s’ha elaborat principalment a partir del llibre “Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues”, de Roser Camps (2017)
