Òscar Redondo: “L’esperança existeix i la construïm nosaltres, les que decidim quedar-nos i resistir pel poble”
Avui fa un any que l’exalcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, va citar a totes les veïnes que residien a l’edifici popularment anomenat “El Barco” a una reunió d’urgència a un equipament públic de la ciutat (La Baronda)
Durant la reunió, diferents càrrecs polítics van exposar un estudi que declarava l’edifici en estat de ruïna, ordenant el seu desallotjament de forma imminent, forçant a les famílies a entrar als seus habitatges, escortats per agents de la Policia Local, per a recollir algunes coses i anar fins a un alberg del barri de Poble Nou de Barcelona.
D’aquesta manera, l’equip de govern del PSC i Comuns decidien desallotjar a 38 famílies sense cap ordre de desnonament ni cap avís o procés previ.
Si analitzem el procés viscut, podem identificar interessos i motivacions més profundes en aquest cas. El govern municipal ha especulat amb l’edifici fent ús de tècniques similars a les que utilitzen els fons voltor. Van comprar la propietat de l’edifici l’any 2022, quan aquesta es trobava en una necessitat evident de rehabilitació i en un terreny requalificat com a zona verda des de l’any 1976.
L’interès municipal era la compra de l’edifici per enderrocar-lo i planificar una zona verda, incrementant els preus de l’habitatge de tot el barri i provocant el què s’anomena gentrificació verda: un procés pel qual la població original d’un barri de classe mitjana baixa o baixa és desplaçada per nous habitants, amb més poder adquisitiu, que arriben a la zona atrets per la proximitat de nous parcs i zones verdes i per l’oferta d’habitatges més atractius.
Aquest fet no és quelcom aïllat que té lloc en un punt concret de la ciutat espluguina, sinó que forma part de l’estratègia del PSC d’Esplugues de Llobregat per oferir la ciutat als interessos de l’especulació immobiliària i els fons voltor, els quals l’han identificat com escenari ideal per a invertir diners i extreure el màxim benefici possible.
El gran protagonista d’aquesta estratègia és el ja conegut i polèmic Pla Caufec: un pla especulatiu que està edificant una bona part del barri de Finestrelles, proper al Parc Natural de Collserola, amb habitatges de luxe, dos gratacels, un espai d’innovació tecnològica i un centre comercial.
Però, què tenen a veure aquests pisos de luxe i l’enderrocament del Barco?
La construcció d’aquest Gran Pla Urbanístic (GPU) demanda una mà d’obra altament qualificada i amb unes rendes més elevades que les de la resta de la població del municipi. Aquestes característiques econòmiques generen unes dinàmiques de consum, culturals i de socialització que xoquen frontalment amb les de les veïnes espluguines de classe treballadora. És aquest trencament el què genera el principi de la transformació del conjunt d’Esplugues. Una transformació que només es pot dur a terme a partir de l’expulsió d’una part de la població (com les 38 famílies del Barco) i de l’adaptació de la resta, sempre i quan estiguin disposades a assumir l’increment del cost de vida.
Avui en dia ja podem observar els primers exemples: la substitució d’alguns Mercats Municipals per LIDLs, el tancament de molts comerços locals (com és el cas dels forns de pa no adscrits a cap cadena) o l’intent de treure la llicència als mercats ambulants.
Però no tot està perdut, ni molt menys. Des del desallotjament del Barco, un grup de veïnes vinculades al moviment popular d’Esplugues, han decidit organitzar-se per a fer front a rendistes, fons voltor i tots aquells polítics que volen posar en venda el nostre poble.
Ara ja farà un mes que sortia a la llum el Sindicat d’Habitatge d’Esplugues, un nou espai d’organització sindical que lluita per a que cap veïna hagi de marxar de la ciutat. El Sindicat, que naix de l’experiència de lluites com la Plataforma Contra el Pla Caufec, l’Ateneu Popular d’Esplugues i Cal Suís, entre d’altres, ha nascut per a mobilitzar la classe treballadora amb l’objectiu de desmercantilitzar l’habitatge i fer d’aquest un dret universal per a tothom.
L’esperança existeix i la construïm nosaltres, les que decidim quedar-nos i resistir pel poble.
