El desnonament de l’edifici anomenat el Barco va deixar a 38 famílies sense una llar. Darrera d’aquest drama concret hi trobem els processos d’especulació i gentrificació que està visquent Esplugues de Llobregat. Alhora, també ha despertat la solidaritat i el sorgiment d’espais populars de resposta.
El passat 25 de març, l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, va citar a totes les veïnes que residien a l’edifici popularment anomenat “El Barco” a una reunió d’urgència a un equipament públic de la ciutat (La Baronda). Durant la reunió, diferents càrrecs polítics van exposar un estudi que declarava l’edifici en estat de ruïna, ordenant el seu desallotjament de forma imminent forçant a les famílies a entrar als seus habitatges, escortats per agents de la Policia Local, per a recollir algunes coses i anar fins a un alberg del barri de Poble Nou de Barcelona. L’equip de govern del PSC i Comuns, decidien desallotjar a 38 famílies sense cap ordre de desnonament. Sense cap avís ni procés previ.
Si analitzem el procés viscut, podem identificar interessos i motivacions més profundes en aquest cas. El govern municipal ha especulat amb l’edifici usant les tècniques similars a les que utilitzen els fons voltor. Van comprar la propietat de l’edifici l’any 2022 s, amb una necessitat evident de rehabilitació i amb un terreny requalificat com a zona verda des de l’any 1976. L’interès municipal era la compra de l’edifici per enderrocar-lo per planificar una zona verda, incrementant probablement els preus de l’habitatge de tot el barri, provocant el què s’anomena gentrificació verda: un procés pel qual la població original d’un barri de classe mitjana baixa o baixa és desplaçada per nous habitants, amb més poder adquisitiu, que arriben a la zona atrets per la proximitat de nous parcs i zones verdes i per l’oferta d’habitatges més atractius.
Aquest fet no és quelcom aïllat que té lloc en un punt concret de la ciutat espluguina, sinó que és una acció que entra dins l’estratègia del PSC d’Esplugues de Llobregat per oferir la ciutat als interessos de l’especulació immobiliària i els fons voltor, que l’han identificat com escenari ideal per l’acumulació de capital mitjançant l’habitatge. Es tracta d’un procés que s’ha intensificat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona durant els darrers anys, com el cas del 22@ al barri del Poblenou: un projecte urbanístic que pretenia atraure capital financer estranger per a especular amb el sòl a través de la construcció massiva d’oficines (la majoria dins l’àmbit tecnològic, de recerca competitiva i d’inversió). El resultat és que actualment, el 43% d’aquestes oficines es troben buides mentre els veïns del barri no hi poden viure.
D’un temps ençà diversos mitjans de comunicació amb accionistes coneguts dins del sector financer van traient notícies sobre el potencial que té Esplugues en termes d’inversió (especulació) en el mercat immobiliari i l’estructuració de la ciutat.
Es tracta, doncs, d’anar mediatitzant un discurs destinat principalment al sector privat d’inversió tecnològica per atraure’l cap al municipi i donar sortida a la gran inversió en sòl que han fet grans fons voltor durant els últims anys. D’aquesta manera, l’estratègia consisteix a extreure tota la rendibilitat possible del sòl de la ciutat, generant el què David Harvey anomena destrucció creativa: el capitalisme neoliberal i la seva tendència a augmentar benefici constantment destrueix formes prèvies per a generar noves inversions i augmentar la circulació i acumulació de capital. Tant al Poblenou des de fa anys com a Esplugues avui en dia, això es materialitza en la destrucció d’antics habitatges, forçant la seva no-rehabilitació, per a construir infraestructures d’innovació tecnològica, oficines o habitatges de luxe. Per tant, altra vegada, es modifica el territori en funció dels interessos del capital en detriment de les condicions de vida de la classe treballadora que hi viu. L’interès principal sempre és el mateix: reforçar la desigualtat de classe mitjançant l’acumulació constant de riquesa en uns pocs.
Tanmateix, la història no és lineal ni mecànica, sinó que està condicionada i regida per la lluita de classes. En aquest sentit, des del desallotjament de les famílies del Barco, el moviment popular existent al municipi es va organitzar per tal de mobilitzar-se amb les persones desnonades i per a conscienciar la resta de veïnes d’Esplugues. Amb l’organització veïnal es va encetar un procés de lluita per a canviar tot allò que es creia impossible, capgirar el discurs hegemònic i qüestionar els informes tècnics de l’Ajuntament. Així, es va fer front al sentit comú imperant que llença el missatge que ens hem de buscar la vida i responsabilitza a les veïnes d’acceptar en viure en condicions.
Persones militants de diferents estructures i espais populars (Cal Suís, l’Ateneu Popular, Caus…) es van agrupar per a fer front a l’atac especulador de l’Ajuntament, mitjançant l’agitació i convocant una manifestació. Aquesta unitat d’acció entre les persones implicades en el moviment popular i les famílies afectades va aconseguir establir un marc d’anàlisi compartit, des-responsabilitzant les famílies per haver-se quedat sense habitatge i assenyalant els culpables més propers: l’equip de govern.
Cal posar en relleu com la implicació d’activistes que havien participat en la lluita contra el Pla Caufec – Porta Barcelona (lluita històrica contra l’especulació a la ciutat) s’ha vinculat el desallotjament de l’edifici el Barco amb una estratègia de convertir la ciutat en un parc d’innovació sense veïnes.
En aquest sentit, des del moviment popular s’ha proporcionat un espai (l’Ateneu Popular) a les famílies fora de les influències de la institució i l’empresa privada contractada per a mediar per part de l’ajuntament Un espai que ha esdevingut essencial per construir un subjecte de lluita, permetent a les veïnes afectades identificar quins són els seus interessos i confrontant-los amb els dels culpables (Ajuntament, empresa mediadora, especuladors…). És en aquests moments on prenen importància, estructures com la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, amb locals autogestionats per les veïnes organitzades de cada municipi allunyades de les lògiques de socialització determinades pel capitalisme.
Avui en dia les famílies continuen organitzades amb el moviment popular, el Sindicat d’Habitatge del Baix Llobregat i les assemblees de docents del municipi. Aquest últim col·lectiu, a partir de l’impuls de les mestres més implicades en la lluita sindical, han decidit convocar assemblees als centres per tal de fer front de forma conjunta als atacs de l’Ajuntament, anant més enllà de la lluita sectorial del sindicalisme d’habitatge i apel·lant a la resta de la comunitat educativa: posant èmfasi en la importància de la comunitat, tant per al creixement dels infants com per a la construcció de la consciència de classe. D’aquesta manera, les docents involucrades, provinents de diferents centres educatius de la ciutat, mantenen una coordinació periòdica amb el Grup de Suport i les famílies, per tal de seguir una mateixa línia d’actuació i poder acumular forces a l’hora de reivindicar un habitatge digne. Aquest fet no només ha permès afegir un nou actor en la lluita, sinó també apropar la comunitat educativa al moviment popular d’Esplugues.
En resum, ha estat gràcies a les experiències prèvies de lluita al municipi que s’ha aconseguit articular una resposta col·lectiva. D’una banda, generant una consciència a les veïnes afectades (tant de la seva condició de classe com dels seus interessos propis). I d’altra banda, agrupant el conjunt del moviment popular en una unitat d’acció front un projecte estratègic per Esplugues al servei dels fons d’inversió i el lobby immobiliari.
