Els primers treballs coincideixen amb la indignació d’antics usuaris dels horts, que reclamen solucions i explicacions a l’Ajuntament
La finca de Can Cervera —un dels espais patrimonials més emblemàtics d’Esplugues de Llobregat, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)— torna a bullir d’activitat. Patrimonial Hefer, propietària del terreny, ha posat en marxa aquest dijous 26 de juny els primers treballs per salvar de la ruïna la masia que hi ha a l'interior, després de dècades d’abandó i del desallotjament judicial dels horts urbans el passat 24 d’abril.
Segons fonts municipals, les obres comencen amb l’enderroc parcial de l’interior de l’edifici i l’estabilització de les façanes, així com la demolició total de la torre annexa, severament debilitada, que es reconstruirà posteriorment a imatge fidel. L’actuació compta amb llicència municipal i el vistiplau de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que obliga a documentar el desmuntatge i reutilitzar tants elements originals com sigui possible, mitjançant tècniques constructives tradicionals.
En una fase posterior, s’haurà de redactar un projecte global de rehabilitació, que inclourà un estudi històric exhaustiu de la masia.
Veus crítiques al Ple municipal
L’inici de les obres coincideix amb un ambient tens al Ple municipal del 25 de juny. Diversos antics usuaris dels horts urbans desallotjats el passat 24 d’abril —entre ells jubilats i famílies vulnerables— van intervenir en el torn de precs i preguntes per demanar responsabilitats i exigir solucions.
Entre les demandes: el retorn de pertinences, eines i animals; explicacions sobre la gestió dels residus, especialment de l’amiant; i la creació d’una taula de negociació amb la propietat i l’Ajuntament. L’emoció i la indignació van planar sobre el torn de preguntes al Ple municipal, on diversos afectats pel desallotjament dels horts de Can Cervera van prendre la paraula.
Molts van assegurar que no van ser avisats a temps i que, en alguns casos, es trobaven fora del país o treballant quan es va fer efectiu el desallotjament. També van denunciar que se’ls va impedir recuperar els seus objectes personals, i que no van ser convidats a cap reunió informativa prèvia.
Altres intervencions van posar el focus en la destrucció d’un entorn natural i van qüestionar la coherència del projecte d’ecobarri anunciat per l’Ajuntament. Les famílies que residien a la zona van relatar les dificultats quotidianes derivades del trasllat forçós i van reclamar solucions urgents en matèria d’habitatge, educació i estabilitat personal.
Per altra banda, la tinenta d’alcaldia Montse Pérez va recordar que el desallotjament va ser gestionat per la propietat, que es va encarregar de la neteja, el tractament de l’amiant i la retirada dels animals. Segons va dir, es van posar cartells informatius amb temps i, durant el desallotjament, els serveis socials van ajudar les persones afectades a recollir les seves pertinences o guardar-les provisionalment en espais municipals.
Pel que fa a la reunió informativa prèvia, va aclarir que anava adreçada només als veïns dels carrers París, Roma i Londres. També va assegurar que les famílies que no tenen un habitatge estable són acompanyades pels serveis socials mentre no troben una alternativa.
Futur incert per a un espai en disputa
La rehabilitació de la masia és el primer pas tangible del futur desenvolupament urbanístic de Can Cervera. Malgrat les declaracions institucionals que apunten cap a un ecobarri sostenible, els antics usuaris dels horts temen que això signifiqui la pèrdua del caràcter verd i comunitari de la zona.
Els veïns reclamen garanties de biodiversitat, el retorn dels seus béns, i espais d’ús social i hortícola per a jubilats i famílies vulnerables.
