Silvia López: “Aquesta proposta respon a una necessitat tant urgent com necessària: garantir que les treballadores i treballadors del Baix Llobregat disposin d’un transport públic sostenible, eficient, econòmic i accessible“
Si pensem en el Baix Llobregat, ens ve al cap, directament, la lluita obrera: una classe treballadora organitzada en sindicats, associacions veïnals, moviments socials, entitats culturals i partits polítics. Aquesta intel·ligència col·lectiva ha convertit la nostra comarca en un referent de defensa i conquesta de drets socials, econòmics i ambientals. Des de fa molts anys que una bona xarxa de transport públic a la comarca és l’objectiu, i ara fem un pas més.
Per això, aquesta setmana hem registrat al Parlament de Catalunya, juntament amb el diputat del Baix Llobregat Lluís Mijoler, una Proposta de Resolució per reclamar l’ampliació del tramvia a la comarca. Proposem millorar el servei de transport públic ampliant el Trambaix cap a Esplugues, connectant els traçats existents i millorant la connexió amb Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. I també, plantegem el perllongament del tramvia des de Sant Feliu fins a Molins de Rei, per fer-ho en dues fases: primer fins al polígon El Pla, i després fins al centre de Molins, amb tres noves parades. Finalment, defensem l’estudi per fer-lo arribar fins a Quatre Camins, l’intercanviador situat entre Sant Vicenç dels Horts i Pallejà, per tal d’afavorir la intermodalitat i la connexió amb altres serveis de transport públic, així com les persones que han de fer servir el cotxe per a arribar-hi.
Aquesta proposta respon a una necessitat tant urgent com necessària: garantir que les treballadores i treballadors del Baix Llobregat disposin d’un transport públic sostenible, eficient, econòmic i accessible. La connexió entre els municipis de la costa i el centre de la comarca és inexistent, gràcies a un sistema radial que ens obliga a passar sempre per Barcelona, i sumar minuts als nostres trajectes, i la desconnexió dels pobles del Baix Llobregat Nord és impensable per estar l’any 2025 vivint a la Regió Metropolitana de Barcelona. Els Comuns fa anys que apostem per reduir la dependència del vehicle privat per responsabilitat amb el planeta, recuperar espai públic i construir ciutats més habitables.
Aquest tipus d’iniciatives no parteixen del no-res. Formen part d’una trajectòria de governança municipalista arrelada i compromesa amb la ciutadania. Des dels primers ajuntaments democràtics fins avui, hi ha un fil roig que ens uneix amb les regidores i regidors actuals dels Comuns. Sempre hem estat protagonistes de la transformació urbana i social dels municipis del Baix Llobregat: creant espais verds, escoles bressol públiques, equipaments comunitaris i serveis sanitaris de proximitat. I ho hem fet teixint complicitats i transformant realitats. Aquesta és la nostra manera d’entendre la política: des del territori i per al territori.
Aquest model de govern també ha estat clau per impulsar una transició ecològica justa. En una comarca amb una gran concentració industrial, la transformació ecològica no pot deixar ningú enrere. És per això que continuem defensant el Pacte Nacional d’Indústria perquè impulsi la sostenibilitat i, alhora, protegeixi l’ocupació. Perquè les solucions a la crisi climàtica han d’anar de la mà del món del treball i s’han de construir amb propostes concretes, valentes i viables.
Compromís amb el territori i mirada de futur
Des del Baix Llobregat continuarem treballant per un model de comarca cohesionada, amb una mobilitat centrada en les persones, serveis públics de qualitat i una economia que posi la vida i el planeta al centre. Perquè la justícia social i la justícia climàtica han d’avançar plegades. I perquè quan el Baix Llobregat es mou, Catalunya també avança.
En aquest sentit, els Comuns del Baix Llobregat celebrarem la nostra IV Assemblea Comarcal pel pròxim 14 de juny. Serà una cita clau per seguir definint col·lectivament les prioritats de la comarca. Per continuar sent una força transformadora que entén que el canvi comença als barris i als ajuntaments, però que també ha de tenir veu als parlaments i a les institucions europees i, per sobre de tot, per seguir sent útils a la ciutadania.
