David Rodríguez: “Com pot un alcalde d’esquerres justificar no invertir en transport públic per l’afectació que pugui tenir al trànsit, si el pas del tramvia per Laureà Miró és en si mateix un element reductor del trànsit?”
És el matí del divendres 3 d’octubre. Soc un dels molts usuaris que espera el tramvia a la parada d’Ernest Lluch després d’haver baixat del metro de l'L5 i d’haver fet l’enllaç. Vaig a Sant Feliu de Llobregat. Miro la pantalla: el següent tramvia de la línia T3 passa en 4 minuts. Penso que la freqüència de pas no és dolenta, però sovint trobo a faltar tramvies més llargs i més freqüents a certes hores.
Mentre espero al tramvia obro la revista de El Pont d’Esplugues d’aquest mes i em trobo amb una entrevista a l’alcalde Eduard Sanz, el qual celebra el primer any de mandat. Em fixo que li fan una pregunta sobre un tema que afecta especialment el meu dia a dia: el pas del tramvia pel carrer Laureà Miró. La resposta de l’alcalde no em pot decebre més: “No diem que no es pugui donar algun dia, però ara no es donen les condicions necessàries”.
Després de llegir això recordo que, un dia més, perdré 7 minuts ara i 7 minuts més a la tarda per la volta que fa aquesta línia entre Esplugues i Sant Just Desvern. Algú pot pensar “això no és res, home!”. Faig uns càlculs ràpids: si he de fer aquest recorregut dos cops al dia de dilluns a divendres, això són 70 minuts perduts a la setmana. 280 minuts al mes. Uns 3.000 minuts en un any. O, en altres paraules: més de 50 hores perdudes cada any. Si multiplico aquesta xifra pels 21 anys que porta el tramvia funcionant dona com a resultat que qui hagi fet aquest recorregut des del 2004 ha perdut més de 1.000 hores... Pas malament.
Recorregut del pas de la línia T3 pel carrer Laureà Miró entre Esplugues i Sant Just Desvern definit al PDI 2021-2030
Encara espero el tramvia i encara reflexiono sobre la resposta de l’alcalde: “no es donen les condicions necessàries”. Ho argumenta amb relació al tipus de carrer, les alternatives pel cotxe i l’arribada del metro. Llavors penso: com pot un alcalde d’esquerres justificar no invertir en transport públic per l’afectació que pugui tenir al trànsit, si el pas del tramvia per Laureà Miró és en si mateix un element reductor del trànsit en facilitar que més gent deixi el cotxe i es passin a un tramvia que anirà més recte i que trigarà menys? No és absurd boicotejar la solució al trànsit, que és precisament oferir un transport públic competitiu?
També em fixo que, un cop més, reclama el metro. Jo també. Penso que és el moment d’ampliar l'L3 fins a Esplugues, passant pel futur Hospital Clínic i Sant Joan de Déu. Ara bé: soc incapaç d’entendre la postura de l’alcalde i de l’Ajuntament d’Esplugues posant tots els ous a la mateixa cistella. El metro és molt important per a l’Esplugues d’avui i la de demà, però per què l’Ajuntament es limita a això? No tindria més sentit reclamar l'L3 del metro i, alhora, el pas del tramvia per Laureà Miró? No seria bo fer les dues obres alhora o, com a mínim, deixar preparat l’espai a la plaça Santa Magdalena pel metro i poder fer el tramvia immediatament després?
Render de la parada Pou d’en Félix al carrer Laureà Miró sota el pont de la B-23
Torno a mirar la pantalla: falten 2 minuts perquè arribi el tramvia de la T3. Penso què opinarà la gent de Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (on el tramvia arribarà en un futur) amb relació a la postura de l’alcalde sobre el tramvia per Laureà Miró, i com la seva decisió afecta directament el dia a dia d’aquests municipis. També em pregunto què en pensaran els alcaldes, tots del mateix color polític, quan vegin que per anar al centre d’Esplugues, al barri de El Gall, a la Mallola o al nou Hospital Clínic hauran de perdre el temps donant voltes en comptes d’anar directe. És en aquest moment quan recordo una frase que va dir l’Eduard Sanz el 2018 en un acte sobre la unió dels tramvies per la Diagonal: “Hem de ser més solidaris i oberts, i tenir al cap que la mobilitat és una qüestió metropolitana i no local”. Totalment d’acord. Tant de bo l’alcalde del 2025 apliqui aquestes paraules del tinent d’alcalde del 2018.
El tramvia de la T3 ja s’apropa. S’obren les portes i hi entro. Aquest matí tornaré a trigar 20 minuts entre Ernest Lluch i Sant Feliu, tot sabent que podria trigar menys i que podria destinar aquestes 50 hores perdudes cada any al meu temps: estar amb la família, amb els amics, passejant, anant al cine o, fins i tot, dormint més. Però les decisions polítiques errònies i l’estretor de mires fan que, anant en transport públic, perdi el temps cada dia. Espero i desitjo amb ganes que aquesta absurditat no trigui 21 anys més a solucionar-se.
