La derrota contra l’Atlético Torcal certifica matemàticament el descens, però no esborra la valoració positiva de la temporada
El descens del Penya Esplugues es va confirmar aquest cap de setmana després de caure derrotat a la pista de l’Atlético Torcal per 4-0, en la penúltima jornada de lliga. El conjunt espluguí arribava a Màlaga conscient que només li valia la victòria per mantenir opcions de permanència, però el càstig excessiu del marcador i l’encert de les andaluses van acabar condemnant un equip que, malgrat tot, ha competit fins al final en una temporada d’una gran exigència.
El Torcal va plantejar un partit fidel al seu estil: incorporacions constants de la portera al joc ofensiu i pilotes penjades amb insistència a l’àrea, una fórmula incòmoda per a qualsevol rival i que, a més, acostuma a anar acompanyada d’una gran efectivitat en transicions i accions d’estratègia.
El Penya, però, va començar bé. Les jugadores van saber interpretar el partit i van disposar d’ocasions clares per avançar-se, entre elles un xut al pal de Coral que podria haver canviat el guió. Va ser, en canvi, el conjunt local qui va colpejar primer amb un gol per l’escaire en una acció de córner. Tot i mantenir-se la igualtat sobre la pista, una pèrdua va permetre al Torcal fer el 2-0 abans del descans.
A la represa, les espluguines van intentar fer un pas endavant. Calia arriscar i buscar escenaris diferents perquè només servia sumar els tres punts. L’equip va avançar línies, però la falta d’encert i el desgast acumulat van acabar passant factura. Amb més espais i un partit ja trencat, les malaguenyes van sentenciar amb dos gols més fins al 4-0 definitiu.
Un descens que no esborra el creixement del projecte
La derrota certificava així un descens dolorós, però que no esborra la lectura positiva que el club fa del curs. L’ascens assolit a finals de juny va dificultar enormement la planificació esportiva d’una categoria tan exigent com la Primera Divisió, amb bona part de les plantilles rivals ja configurades i amb poc marge per reforçar-se amb garanties.
L’adaptació a la categoria ha estat un repte majúscul. No només pel nivell competitiu i el salt esportiu, sinó també per l’exigència estructural que implica competir arreu de l’Estat, sovint amb desplaçaments llargs i pernoctacions. Una realitat molt diferent de la d’un club que continua treballant amb recursos limitats i en unes condicions desiguals respecte a bona part dels seus rivals.
Des del club es valora molt positivament l’esforç institucional fet per facilitar instal·lacions i recursos, així com el suport rebut per part de l’Ajuntament d’Esplugues. Tot i això, la diferència amb estructures professionalitzades continua sent evident. Mentre molts equips entrenen en horaris de matí o tarda, el Penya ho fa habitualment de nit, amb jugadores que han de compaginar el futbol sala amb estudis o feina, mantenint quatre sessions setmanals i assumint, a més, els desplaçaments dels caps de setmana.
En aquest context, el gran valor de la temporada ha estat el compromís absolut del grup. Plantilla i cos tècnic han mantingut la implicació intacta des de l’agost fins avui, sense abaixar els braços ni en períodes festius ni en els moments més complicats. Aquest esperit ha permès a l’equip arribar amb opcions de permanència fins a la penúltima jornada.
Ara, el club ja treballa amb la voluntat de donar continuïtat al bloc actual i construir un projecte sòlid per intentar recuperar la categoria. El repte, però, no serà senzill: la Segona Divisió, amb una lliga regular molt competitiva i un posterior play-off, no garanteix res.
Abans, però, el Penya Esplugues encara té una última cita per tancar el curs. Serà aquest dissabte 30 de maig, a les 16 h, a Les Moreres, contra l’Arriva AD Alcorcón. Una oportunitat per acomiadar-se de la categoria davant la seva afició i posar el primer maó del retorn.
