Des de l’antic hostal fins a la Casa de la Vila, la plaça de Santa Magdalena ha estat l’epicentre social, festiu i polític del municipi
La plaça de Santa Magdalena és molt més que el cor administratiu d’Esplugues. És una finestra a la història del municipi: l’escenari de transformacions urbanes, festes populars, reivindicacions i vida quotidiana. Des dels seus orígens com a horts davant d’un antic hostal fins a esdevenir la plaça de l’Ajuntament, aquest espai ha viscut canvis de nom, ampliacions, remodelacions i milers d’històries personals que encara ressonen als seus porxos.
Dels horts a la plaça principal
Segons recull Roser Camps al llibre “Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues” (2017), al segle XVIII, quan es construïa la carretera Reial, van aparèixer les primeres cases i l’Hostal de Picalqués, origen del qual acabaria sent la plaça. Fins a finals del segle XIX, l’espai tenia més aspecte de carrer que de plaça. Però el 30 de juny de 1901, l’Ajuntament va rebre la cessió dels horts coneguts com a “Huertos del Hostal” per transformar-los en una plaça pública, dedicada a Santa Magdalena, copatrona d’Esplugues.
El 4 de setembre de 1901 es va inaugurar formalment la plaça, plantant-hi arbrat i donant-li un caràcter més urbà. Des de llavors, ha estat escenari constant de canvis, usos i simbolismes.
Una plaça amb noms canviants i vocació cívica
Durant la Segona República, la plaça va ser objecte de debat polític. Diverses propostes volien rebatejar-la com a plaça de la Llibertat o de la República, però no va ser fins al 1936 que el canvi de nom es va oficialitzar. Tanmateix, amb la fi de la Guerra Civil, el franquisme va restaurar el nom religiós tradicional.
Els debats nominals no van ser els únics: la plaça va anar guanyant protagonisme com a lloc de trobada ciutadana i centre de l’activitat política i institucional.
La Casa de la Vila i la biblioteca
L’edifici actual de l’Ajuntament és una masia del segle XVIII que va ser adquirida el 1939 a Don Antonio Giralt. L’edifici ha anat guanyant espai i funcionalitats amb el temps: el 1944 es va inaugurar la nova Casa Consistorial coincidint amb la Festa Major, i dos anys després, la Biblioteca Popular Municipal als baixos de l’edifici.
La primera bibliotecària, Natalia Hernández de Avilés, va convertir aquell espai en una escola de vida per als joves espluguins. Amb l’ajuda de Leonor Castillo, van promoure activitats culturals, classes de català i foment de la lectura en una època difícil per a la cultura.
Comerç i vida quotidiana
A mitjan segle XX, la plaça era un petit centre comercial. Botigues emblemàtiques com la cacharrería de la Pepeta Pi, el celler de cal Tanet, la farmàcia Morató, la ferreteria Anglí o la perruqueria de l’Angelina Cortada dibuixaven una quotidianitat viva i de barri.
També hi havia herbolaris, tintoreries, rellotgeries i, fins i tot, una bàscula pública per pesar vehicles.
Al mateix temps, s’hi celebraven actes festius com els “caballitos”, barques, pomes ensucrades i núvols de sucre per Festa Major. A partir dels anys vuitanta, la plaça recuperà protagonisme amb les parades de llibres per Sant Jordi.
Un espai emblemàtic, amb empremta arquitectònica
A l’est de la plaça destaca la casa modernista de Mercè Giralt, i al centre, l’edifici de l’Ajuntament manté viva la memòria de l’hostal que el va precedir. El 1968, l’arquitecte José María Lillo va dissenyar un edifici alt que trenca amb l’harmonia de la resta, però que també forma part del paisatge evolutiu de l’espai.
La plaça ha estat redissenyada en diverses ocasions —com la remodelació del 1966 amb l’escultura “Maternitat” d’Eulàlia Fàbregas—, però sempre ha conservat el seu caràcter simbòlic.
Casa modernista de Mercè Giralt
Memòria viva d’Esplugues
La plaça de Santa Magdalena és un reflex dels canvis socials, polítics i culturals del municipi. Des de l’origen rural fins a l’Esplugues moderna, la plaça ha estat sempre testimoni i protagonista.
Avui, continua sent l’espai on es viu la festa, es fan les protestes, se celebren casaments o s’inicien excursions. És, senzillament, la plaça de totes i tots.
📚 Aquest article s’ha elaborat principalment a partir del llibre “Passejada pels vells i nous carrers d’Esplugues”, de Roser Camps (2017)
