El nou equipament, que incorpora un protector facial opcional, s’ha estrenat durant les diades de la Mercè de Barcelona i Tarragona
El món casteller estrena una nova generació de cascs per protegir la canalla del pom de dalt. L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha participat en el desenvolupament del nou equipament, impulsat conjuntament per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) i l’empresa NZI, fabricant dels cascs castellers des de 2006.
El nou model es va provar per primera vegada a plaça dijous passat, 24 de setembre, coincidint amb les diades de la Mercè a Barcelona i Tarragona. La prova, en la que van participar dotze colles, és una primera fase abans que el casc es comenci a distribuir de manera més generalitzada durant els propers mesos.
La participació de Sant Joan de Déu s’ha centrat especialment en l’àmbit mèdic i en l’adaptació del casc a l’anatomia dels infants. L’hospital ha estudiat les dimensions dels caps de pacients voluntaris vinculats al món casteller i ha creat una base de dades a partir d’escanejos. Paral·lelament, l’equip del doctor Josep Rubio, cap de la Unitat de Cirurgia Maxil·lofacial, ha analitzat quines zones necessiten una protecció més gran. Aquesta informació ha servit per definir les característiques del nou equipament.
La Colla Jove de Tarragona estrenant el nou model de casc durant la diada de la Mercè
A partir d'aquí, la Unitat de Planificació i Impressió 3D de l’hospital ha treballat amb la CCCC i NZI des del novembre de 2025 en el disseny final i en l’optimització de les talles.
Més protecció i un nou element facial que genera debat
El nou casc s’ha allargat respecte al model actual per ampliar la protecció de les zones frontal i lateral i millorar-ne la fixació i l’adaptació a diferents mides de cap. Està fabricat amb poliestirè expandit, un material que, segons explica Arnau Valls, director d’Innovació de Sant Joan de Déu, permet esmorteir l’impacte tant a la part interna com externa en cas de caiguda.
La principal novetat, però, és visible a la cara. El projecte incorpora un protector facial semirígid que cobreix les celles, el pont nasal i els pòmuls. Es tracta d’una peça independent del casc i, de moment, el seu ús és voluntari.
És precisament aquest element el que ja ha obert un petit debat entre la canalla. Alguns dels infants que l’han provat expliquen que els fa sentir més protegits, però també assenyalen que resulta estrany portar-lo i que, en alguns moments, pot limitar lleugerament el camp de visió.
La qüestió va més enllà de l’estètica. En una activitat en què la visió és especialment important per als infants que ocupen les posicions més altes, qualsevol element que interfereixi en el camp visual pot generar dubtes sobre la seva utilitat pràctica. El debat haurà de conviure, per tant, amb l’objectiu principal del projecte: augmentar la protecció de la canalla.
I estèticament, el canvi tampoc passa desapercebut. Entre la canalla i els castellers més grans, el nou equipament ja ha despertat comparacions amb personatges com Batman o els Minions. El casc reforça, així, la seva funció protectora, però introdueix una imatge força diferent de la que el món casteller està acostumat a veure des de fa dues dècades.
Una evolució que va començar fa 20 anys
El casc actual té l’origen en els esforços que diverses colles van fer a principis dels anys 2000 per trobar una protecció per als més petits. Després d’un accident greu d’una enxaneta dels Xicots de Vilafranca el 1999, la colla va començar a experimentar amb prototips fabricats artesanalment. L’any 2000, aquests primers models es van utilitzar en una actuació.
El 2006, la CCCC i NZI van presentar el primer casc específicament dissenyat per a la pràctica castellera. Aquell mateix any, després de la mort de l’enxaneta Mariona Galindo, dels Capgrossos de Mataró, durant les Santes, l’ús del casc es va generalitzar ràpidament entre les colles.
El model destinat als dosos, el pis previ a l'anxaneta, arribaria posteriorment, amb el desplegament de les primeres talles a finals de 2008 i durant el 2009. Finalment, el 2012, la CCCC va establir com a obligatori l’ús del casc al pom de dalt per a les colles que formen part de l'entitat, tant als assajos com a les actuacions, amb l’excepció del casc de dosos en els pilars.
Ara, gairebé vint anys després de l’aparició del primer model específic, el món casteller torna a revisar un dels seus elements més característics. La CCCC defensa que aquesta evolució no implica qüestionar l’eficàcia del casc actual, que continua vigent, sinó continuar millorant la protecció de la canalla.
La incorporació del nou model serà progressiva i, durant un temps, els cascs actuals i els nous conviuran. Els Castellers d’Esplugues han explicat a Esplugues.digital que s’adaptaran a la nova mesura quan sigui oficial i que aniran substituint els cascs antics a mesura que sigui necessari renovar-los.
