Els metges van intervenir el nadó al ventre de la mare a la setmana 28 de gestació; va néixer sis setmanes després i avui s'alimenta amb total normalitat
Una operació que fins ara només s'havia fet en comptades ocasions a Colòmbia i als Estats Units s'ha dut a terme per primera vegada a Europa, i ho ha fet, des d'Esplugues. L'Hospital Sant Joan de Déu i l'Hospital Clínic de Barcelona han aconseguit operar dins l'úter matern un fetus que, per una greu malformació, havia desenvolupat pràcticament tot l'intestí fora del cos. El resultat: un nadó que va néixer sis setmanes després de la intervenció i que actualment menja amb normalitat. La proesa l'ha protagonitzat BCNatal, el consorci de medicina maternofetal i neonatologia que integren tots dos hospitals.
Una malformació que posava en risc la vida del nadó
El fetus patia una gastròsquisi, una malformació congènita en què els intestins (i de vegades altres òrgans) creixen fora del cos a través d'un orifici a la paret abdominal que no s'arriba a tancar durant l'embaràs. El director de BCNatal, Eduard Gratacós, explica que el fetus tenia pràcticament tot l'intestí fora de l'abdomen i comprimit per un orifici d'amb prou feines un centímetre. Segons detalla, habitualment aquests fetus s'operen un cop han nascut, però "aquest cas era tan greu que el nadó corria un risc molt elevat de perdre gran part de l'intestí si esperàvem al naixement".
Sense aquesta intervenció, afegeix Xavier Tarrado, cap del Servei de Cirurgia de l'Hospital Sant Joan de Déu, el nadó s'exposava a la síndrome de l'intestí curt, a dependre de nutrició parenteral a llarg termini i, fins i tot, a necessitar un trasplantament intestinal.
La cirugia es va fer el 10 de febrer i va durar dues hores i mitja. Els cirurgians van obrir el ventre de la mare per accedir a l'úter, van recol·locar el fetus —que llavors pesava només 700 grams— i van operar-lo per laparoscòpia. Les xifres donen la mesura de la dificultat: calia reintroduir un intestí de 80 centímetres de llargada i un diàmetre d'entre 3 i 15 mil·límetres a través d'una perforació d'1,5 centímetres, en un fetus que no arribava als 700 grams.
Per fer-ho, van introduir quatre tròcars a la bossa amniòtica, van extreure'n el líquid i van injectar-hi gas per guanyar l'espai necessari per veure-hi i treballar amb seguretat. A partir d'aquí, van anar reintroduint amb cura l'intestí dins l'abdomen i van tancar l'obertura.
Un final feliç
Els dies posteriors, el seguiment ecogràfic va confirmar que l'intestí es desinflamava i recuperava el seu aspecte normal. L'embaràs va continuar i el nadó va néixer per cesària a la setmana 34. Tot i un pes baix per a la seva edat gestacional, l'evolució va ser molt favorable i, després d'una breu estada hospitalària, va rebre l'alta. Avui s'alimenta sense problemes.
La Camila, la mare del nadó, i l'avi del petit a la consulta del Dr. Xavier Tarrado, cap del Servei de Cirurgia de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
