El pregoner va convertir la seva trajectòria vinculada a les sardanes en una crida a participar de la ciutat i de la cultura popular, en una jornada que també va celebrar els 25 anys del Seguici, el Pregó i el Toc d’Inici
Fa només unes setmanes, Guillem Eastaway reconeixia a Esplugues.digital que encara li costava creure que seria ell qui sortiria al balcó de l’Ajuntament. Ahir al vespre ja no hi havia marxa enrere. Amb la plaça Santa Magdalena al davant, el president de la Secció Sardanista de L’Avenç va assumir el paper de pregoner i va donar oficialment la benvinguda a la Festa Major de Sant Mateu 2026.
Ho va fer, precisament, des d’un balcó que per segon any consecutiu torna a acollir el pregó, després que l’any passat es recuperés aquest escenari tradicional. A sota, les colles i el públic esperaven l’altre gran moment de la nit: el Toc d’Inici, que enguany arribava amb un aniversari especial, els 25 anys d'aniversari.
Eastaway va parlar d’Esplugues des de les petites coses. Dels parcs, dels arbres, dels bancs, dels carrers, de les escoles, dels comerços i de totes aquelles persones que fan funcionar la ciutat. Però sobretot va parlar de comunitat: “Una ciutat la fa la seva gent”, va resumir en un dels moments centrals del discurs.

Foto: Lluís Tarres / Ajuntament d'Esplugues
De la sardana a tota la cultura popular
No podia faltar la sardana. Fa 57 anys que Eastaway viu a Esplugues i bona part de la seva vida associativa recent s’ha construït al voltant d’aquesta dansa. Després de jubilar-se va començar un curs de sardanes a L’Avenç i, amb el temps, va acabar assumint la presidència de la secció, responsabilitat que ocupa des de fa 16 anys. Però ahir va voler ampliar la rotllana.
El pregoner va fer una crida directa a incorporar-se a les entitats de cultura popular i va anar enumerant bastoners, castellers, capgrossos, balls populars, gegants i diables. “Apunteu-vos-hi!”, va demanar des del balcó. I encara ho va resumir d’una altra manera: “Feu-vos vostre un trosset de la festa”.
La sardana va arribar cap al final del discurs, quan va convidar tant els qui ja saben ballar-la com els qui mai no s’han atrevit a entrar a la rotllana. Una imatge que va fer servir per explicar també la ciutat que reivindicava: “Una ciutat que es troba. Que participa. Que celebra. I que mira endavant”.
Un pregó amb espai per als problemes de la ciutat
Eastaway, però, no va limitar la seva intervenció a celebrar Esplugues. En un dels passatges més reivindicatius de la nit va posar sobre la taula les dificultats d’accés a l’habitatge, especialment per als joves. Va descriure la situació com a “sagnant” en alguns aspectes i va lamentar que fills i nets hagin de marxar de la ciutat on han crescut perquè no s’hi poden permetre un habitatge. “No volem una ciutat on, a poc a poc, només hi puguem viure els qui ja hi som”, va advertir, abans de reclamar solucions que permetin mantenir una Esplugues amb infants, joves, famílies i gent gran.
També hi va haver una referència a la sanitat pública. Eastaway va defensar que el creixement d’Esplugues ha d’anar acompanyat d’un increment de la capacitat dels serveis sanitaris i va reclamar més recursos i menys llistes d’espera. El discurs acabava tornant, però, al punt de partida: les persones. “Una ciutat no és només el lloc on vivim. És el lloc que construïm entre tots”, va proclamar abans dels visques finals a la cultura popular, la Festa Major i la ciutat.
La festa havia començat unes hores abans
El pregó va ser el moment central, però l’inici de Sant Mateu va ocupar bona part de la tarda.
A les 18 h, el Saló de Plens va acollir la prèvia institucional amb les entitats. La regidora de Cultura, Montse Pérez, va destacar emocionada tot el que passa durant la Festa Major gràcies a la implicació del teixit associatiu.
L’alcalde, Eduard Sanz, va posar l’accent en la capacitat de la festa per unir la ciutat més enllà de les diferències i va vincular aquesta idea amb el lema d’enguany, “Ens uneix un mocador”. També va elogiar la trajectòria del pregoner i el paper de la sardana com a espai de trobada i comunitat.
Eastaway va dirigir aquí unes primeres paraules especialment pensades per a les entitats. Va assegurar que se sentia “un privilegiat” per haver estat escollit pregoner i, abans de marxar, va deixar constància de la jornada amb la seva signatura al Llibre d’Honor d’Esplugues.

Foto: Pau Riba / Esplugues.digital
A la recepció també hi va assistir una delegació d’Ahrensburg, ciutat alemanya agermanada amb Esplugues, encapçalada pel seu alcalde, Eckart Boege.
Del Robert Brillas a Santa Magdalena
La següent parada va ser, a les 19 h, el Casal de Cultura Robert Brillas, punt de partida de l’Homenatge als Traspassats i del Seguici del Toc d’Inici. Allà, Eastaway va tenir el seu primer contacte públic de la tarda amb la ciutadania abans que la comitiva avancés cap al cor del centre històric.
El recorregut va desembocar a Santa Magdalena, on l’arribada dels músics i del carruatge va donar pas a la seqüència que Esplugues repeteix cada Sant Mateu: primer toc d’avís, balcó, pregó i, finalment, cultura popular a plaça.
Enguany la jornada tenia un component especialment simbòlic perquè es complien 25 anys d’aquesta manera d’obrir la Festa Major, amb el Seguici, el Pregó i el Toc d’Inici convertits ja en part del ritual festiu de la ciutat.

Foto: Pau Riba / Esplugues.digital
Després d’Eastaway, la paraula va deixar pas als balls. I entre els convidats d’aquesta edició també hi havia Miquel Gil, músic valencià de llarga trajectòria en la música d’arrel i membre fundador d’Al Tall, que va participar com a convidat de les Corrandes del Ferro.
La nit també va deixar una estrena dins del seguici: la Guita Trapella va participar per primera vegada en el Toc d’Inici amb un nou ball i una nova música, incorporant així una peça més al repertori de la cultura popular espluguina.
Amb la plaça ja entregada a les colles, el pregó quedava enrere i començava allò que Eastaway havia reclamat durant bona part del discurs: menys mirar la festa des de fora i més entrar-hi.
Sant Mateu 2026 ja era al carrer.




Foto: Pau Riba / Esplugues.digital




