Antics treballadors de la Braun reviuen records i retrobaments al nou Campus Esplugues de Smith+Nephew
Hi ha espais que són molt més que parets i màquines. La fàbrica Braun d’Esplugues va ser, durant dècades, el lloc on centenars de persones van viure jornades senceres, amistats, alegries, reptes i esforç. Aquest dijous, molts d’ells hi han tornat. Ho han fet per primera vegada en molt de temps, ara que l’edifici s’ha transformat en el nou Campus Barcelona de Smith+Nephew, un centre d’innovació sanitària de referència a Europa. El retrobament ha estat emotiu, intens i ple de records.
L’acte, impulsat per l’Ajuntament i per l’empresa Corrn Tramway, ha volgut ser un homenatge a tots aquells que van donar vida a la fàbrica. Jaime-Enrique Hugas, CEO de Corrn Tramway, ha obert la jornada dirigint-se directament als extreballadors: “Volíem asseure-us a primera fila i que tinguéssiu el goig de veure com hem transformat la vostra fàbrica”. Un gest simbòlic que ha marcat l’esperit de la trobada: reconèixer el passat per entendre el present.
Joan Ribas, qui va ser director general de Braun a Esplugues entre el 1991 i el 2001, ha fet un recorregut per la història de l’empresa, recordant una època d’intensa activitat industrial: “Vam arribar a fer més de set milions d’aparells l’any. És un record d’un temps molt maco”. També ha expressat la seva satisfacció per la nova vida de l’edifici: “Que aquest espai torni a tenir una utilitat, i a més en un camp com la salut, és una gran notícia”.
L’alcalde d’Esplugues, Eduard Sanz, ha posat el punt final als parlaments institucionals. “Vaig demanar poder celebrar aquest acte perquè sabia que us agradaria tornar a l’espai on tantes hores hi vau dedicar”, ha dit. I ha afegit: “La Braun no només era una fàbrica, era identitat, era orgull. Vau ser la força industrial d’Esplugues. Ara aquestes parets volen ser un nou espai de referència en el camp de la salut”.
Molt més que una visita institucional
“M’ha semblat impressionant i molt bonic. El retrobament amb els meus antics companys ha estat fabulós”, explicava la Maria, que no amagava l’alegria d’haver-hi tornat. L’Enric, que va venir vestit amb l’uniforme de feina de l’època, somreia mentre reconeixia cares del passat: “Fa gairebé disset anys que no ens veiem. Alguns costa de reconèixer, però gairebé a tots els reconec amb la mirada. Aquest edifici ara té una llum que li dona un toc especial. Era el que tocava, és el que mereixia”.
Després dels discursos, els assistents han gaudit d’un refrigeri i d’una visita guiada a l’espai, ara reformat i dotat de tecnologia d’avantguarda. Han compartit abraçades, anècdotes, fotografies i silencis. Alguns, simplement, han passejat pels passadissos mirant enlaire, com buscant en les parets alguna cosa que només ells saben reconèixer.
Aquest retrobament no només ha servit per mirar enrere, sinó també per tancar un cercle. El lloc que un dia va ser motor industrial, ara s’alça com a espai d’innovació mèdica.
