El col·lectiu, que ja suma més de 300 veïns, reclama un pla de mobilitat vinculant i participació veïnal real abans de qualsevol increment de densitat
El moviment veïnal contrari a la modificació del Pla General Metropolità a l'àmbit de la Via Augusta ha fet un pas endavant en la seva organització. El grup de veïns i veïnes que ja va presentar al·legacions durant el període d'informació pública ha creat la plataforma Esplugues Sense Saturació, que assegura comptar ja amb més de 300 membres, i ha estrenat pàgina web.
El col·lectiu es defineix com un moviment "obert, transversal i constructiu", sense vinculació a cap sigla política ni interessos econòmics, amb l'objectiu de garantir que el creixement del municipi es faci "amb planificació real i sense saturar la mobilitat ni degradar la qualitat de vida".
Què preveu el projecte Via Augusta?
El passat 26 de novembre de 2025, el Ple municipal va aprovar inicialment la modificació del Pla General Metropolità a l'àmbit de la Via Augusta, un sector que s'estén des de la parcel·la de Nestlé fins a l'entorn del centre comercial Finestrelles, incloent-hi les instal·lacions esportives Joaquim Blume.
La proposta contempla una transformació profunda d'una de les principals portes d'entrada al municipi des de Barcelona. Entre els elements més destacats hi ha la cobertura parcial de la Ronda de Dalt entre els carrers Sant Mateu i Laureà Miró, que permetria crear una nova zona verda i millorar la connexió entre barris. A la parcel·la de Nestlé es preveu mantenir l'ús d'oficines a la façana de l'avinguda dels Països Catalans, però afegir-hi habitatge residencial a la zona nord i una torre de fins a 25 plantes a la cantonada de la rotonda Elisabeth Eidenbenz, concebuda com una nova porta d'Esplugues i fita visual de la Diagonal.
Recreació orientativa elaborada per Esplugues.digital per visualitzar l’impacte volumètric que podria tenir la nova edificació prevista al planejament en tramitació, al costat de l’actual seu de Nestlé (PB+7). El document aprovat inicialment contempla la possibilitat d’una torre de fins a PB+25. La configuració final dependrà del desenvolupament i les aprovacions posteriors del pla.
En un tercer àmbit, vinculat a la cobertura de la Ronda, el planejament preveu tres blocs residencials d'entre 14 i 16 plantes amb un total de més de 200 habitatges de protecció oficial, que representarien el 57% del sostre residencial previst en aquest sector. En conjunt, l'increment global de sostre supera els 57.000 metres quadrats entre usos residencials i terciaris.
La votació al Ple no va ser unànime: PSC, Esplugues En Comú Podem, VOX i la regidora no adscrita Sara Forgas van votar a favor; PP i Junts es van abstenir; i ERC hi va votar en contra. El projecte es troba ara en fase de revisió abans de continuar la seva tramitació administrativa, amb l'aprovació provisional i la definitiva encara pendents.
La mobilitat, al centre del debat
La plataforma 'Esplugues Sense Saturació' posa el focus en l'impacte sobre la mobilitat com el principal punt crític del projecte. Assenyalen que la B-23 ja presenta retencions habituals en hora punta, que la Ronda de Dalt funciona al límit de la seva capacitat, i que els accessos des de la Diagonal i el carrer Sant Mateu acumulen congestió de manera recurrent. A això s'hi suma la pressió sobre Laureà Miró i els carrers interiors, que absorbeixen trànsit de pas.
Davant d'un projecte que preveu més de 57.000 metres quadrats de nova edificabilitat, els veïns adverteixen que no existeix encara cap pla de mobilitat executiu, calendaritzat i vinculant que garanteixi que l'augment de densitat no agreujarà la situació actual. La mobilitat, insisteixen, no pot basar-se en hipòtesis futures o en infraestructures pendents d'execució.
Cinc demandes concretes
El col·lectiu no es declara contrari al desenvolupament d'Esplugues, però exigeix que es faci "amb garanties". Les seves demandes són: un estudi de mobilitat independent i transparent amb dades actualitzades i mesures concretes; un pla de mobilitat vinculant que defineixi actuacions, calendari i finançament abans de l'inici del desenvolupament; prioritat real per a l'interès general en les compensacions urbanístiques; participació veïnal efectiva amb informació clara i retorn públic de les aportacions; i preservació dels espais verds i l'escala humana del municipi.
Un moviment en creixement
El col·lectiu va néixer arran de les al·legacions presentades durant el període d'informació pública, en un termini de 30 dies que va coincidir amb el període nadalenc. Des d'aleshores, s'han anat sumant comunitats de propietaris i habitatges unifamiliars de la zona fins a superar les 300 persones. El grup ja s'ha reunit presencialment, està buscant assessorament jurídic i té previst demanar reunions amb els grups polítics municipals i amb l'alcalde.
La plataforma anima la ciutadania a seguir-los a les xarxes socials i a participar en el debat. "La força d'aquest projecte és col·lectiva", subratllen.
